MALESTARS CONTEMPORANIS

Els malestars propis del començament del segle XX, no són  idèntics, quan a la forma, als que trobem al començament d’aquest segle. La vida de les persones ha canviat notablement i de forma paral·lela, els conflictes que pateixen i la seva forma d’expressió, ara bé, el substrat és el mateix.

Vivim en un món orientat pel discurs científic i tecnològic, que ha introduït grans canvis en la subjectivitat, en la interioritat i intimitat humanes. Els objectes tecnològics, a l’abast de tothom, procuren una satisfacció immediata, el que determina una temporalitat pròpia d’aquesta època: la immediatesa, i un cost: la desorientació de l'experiència humana.

Tanmateix, els valors que regeixen la vida de les persones també han canviat i estem en el desconcert de la recerca: Què pot donar sentit a les nostres vides ? Què pot servir de guia ? I per als nostres fills ?

La nostra cultura fa una aposta malaltissa cap a l’autosatisfacció. Malaltissa en el sentit que ens proposa creure que la satisfacció té a veure amb la metamorfosi de l’objecte a consumir pel nostre gaudi particular i desplaça la necessitat que tenim de l’Altre.

Aquests circuits de satisfacció ens allunyen cada cop més de la dimensió de la relació amb semblants. Encara que algunes activitats de la nostra vida quotidiana o de lleure es realitzin amb altres persones, l’accent es desplaça a la relació que cadascú té amb un mateix i les satisfaccions que és pot donar.

Els malestars contemporanis, els símptomes de la nostra època donen testimoni d'aquesta etapa on l'Altre no existeix.

Quins són aquests símptomes, aquests malestars d’avui? L’angoixa desbocada, la depressió, l’anorèxia i la bulímia, les addicions, la fragilitat i dispersió dels vincles humans amb tot el que pot comportar en les relacions de parella, de família o a nivell social. També la perversitat, les grisors ètiques i morals, on el bé i el mal fumegen, on els límits són imprecisos i al·lucinants.

La manipulació dels missatges socials, les dificultats en l'assumpció del pròpiament masculí i femení pel que fa a la identitat. Les transposicions de la experiència sexual quan al desig, la representació, elecció i resposta sexual.

Malestars que tenen a veure amb totes les variants de la impulsivitat: conductes violentes i agressives que comporten la mort, el maltractament i l’assetjament de l’altre o d’un mateix. La creença de què “tot és possible”, paradigma del descontrol, de l'omnipotència i fugida davant lo impossible de suportar.