IMPULSIVITAT

És un rastre multi causal i subtil dins dels malestars actuals. Sorgeix de sobte, escapa al control del subjecte  i l’anomenem impuls. Pot ser una tendència repetida, formar part d’una conducta, on hi manquen les paraules, la contenció i la capacitat per inhibir l’acció. Queda clar que no hi ha previsió de conseqüències, doncs no obeeix a la reflexió.

Els actes impulsius és produeixen per eliminació de les restriccions conscients; i és que la reacció primària de tot humà és egoista ens remet a la recerca de satisfacció immediata, a l’alliberament de la tensió.

La impulsivitat o impulsió comporta actuar de cop, amb escassa consciència del que succeeix, sense poder imposar el domini voluntari, amb una determinació inconscient, i que, en el pitjor dels casos pot suposar un perjudici contra un mateix i/o contra altres.

Fer-se mal d’alguna manera, autolesionar-se, emprar trets autodestructius, el suïcidi, etc., poden ser algunes variables del perjudici que comporta la impulsió que reverteix cap un mateix.

Altrament, quan l’impuls s’exterioritza també ho fa amb l’agressió, la violència, les fuites, les excentricitats, les transgressions de tota mena, l’assetjament, l’abús, el turment, etc., cap a altres.

Un pas a l’acte condicionat per un desajust, per un conflicte o conflictes que és col·loquen en un aparent sense sentit i generen la seva pròpia energètica. Trastorns de la conducta i del comportament, desestabilitzacions d’estructures clíniques determinades (neurosi, psicosi i perversió). Sigui una o altra l’estructura del subjecte, la particularitat de l’impuls pot obeir a diferents motivacions o fonts i per tant, cercar finalitats diferents.

Hi ha una manifestació impulsiva molt arrelada en la nostra cultura: són aquells actes o conductes dels subjectes, que tenen com a fet primordial la satisfacció immediata mitjançant objectes determinats, i l’impuls és proposa com a mitjà per aquesta suposició.

Alliberar tensió, sumar-hi un anhel o il·lusió i quedar determinat per una insatisfacció pot comportar una sobtada reacció sense control i que respon a certes particularitats i peculiaritats psíquiques del subjecte. Tenim exemples en tota mena d’excessos i/o dependències, addiccions (alcohol, drogues, etc.), les alteracions sexuals, la ludopatia, el consumisme compulsiu, la bulímia, robatoris compulsius, etc.

Actes,que, fins i tot poden ser reprovats per nosaltres i que van des de lo criminal a la caricatura. Aquets impulsos prenen la forma d’obsessions que no es poden controlar, amb idees que empenyen a fer. Una lluita ansiosa contra l'impuls incontenible de passar a l’acte, molts cops acompanyada per l’obligació de tenir que fer tal o qual i amb certa immediatesa, una exigència irresistible, turmentosa i implacable que té pressa per arribar a una meta.

Hi ha sensació de manca de control quan hom veu que és repeteix l'impuls, la conducta no prevista. És repeteix allò que empeny per alliberar tensió, tensió generada per un malestar, per quelcom que fa patir però que alhora s’alleugereix momentàniament, per tornar-se  a carregar i a demanar nous alleugeriments, descàrregues de tensió, ansies reiterades...Una forma de gaudir que pot dur a lo pitxor.

L’impuls és fa irresistible perquè no podem tolerar la tensió, l’angoixa que ens genera contenir-lo. Hem de cedir a la pressió perquè si no, esdevenim més angoixats, trastornats i desbordats o això creiem.

Quant d’art i manya ens proposa la nostra ment per tal de caure en el parany i seguir repetint!!  Perplexes i amb aquest automatisme que ens supera, reiterem aquesta expressió d’un desig primari no resolt que segueix queixant-se. Una expressió que té com aliats a la ment i el cos.