dimecres, 6 de març del 2013

POR I MANIPULACIÓ POLÍTICA


Per als psicoanalistes el diagnòstic d’una societat passa per fer un repàs a fons de la relació entre la Llei i el conflicte particular que els subjectes d'aquesta presenten, entre altres possibilitats.

Viure en societat implica renuncies pròpies per tal de deixar espai a l’altre i fer possible una certa convivència, malgrat l’excedent de malestar estructural que aquestes renúncies comporten per a cadascú.

L’ordre social és necessari per regular la relació dels homes entre si. Però que fer quan el que està desorientat i actua desordenant aquest ordre social és l’Estat? Quan aquest no exerceix el poder polític per al bé comú? Què fer quan aquest Estat abusa de les seves atribucions en perjudici de la justícia social i el millor estat de benestar possible que li deu sempre als ciutadans? Què fer amb una forma d’exercir el poder que abusa y perverteix l’ordre i la vida del poble?

No oblidem que és el poble qui sempre té el poder, malgrat se l’oprimeixi, i tots els polítics i governants elegits democràticament són, només, els representats, els servidors d’aquest  poble.

Si aquests representants perden el nord i es dediquen a sembrar enfrontaments en compte de diàleg, a transgredir i perjudicar en compte de vetllar per la salut social, calen clams de rebuig, cal ocupar els carrers, protestar, indignar-se i sobre tot utilitzar el que calgui per fer sentir el pes de la paraula que demana un dret a decidir com volem el nostre futur.


Cal Fer-ho en pau, amb la força dels arguments lícits, amb molta passió i sense agressió i violència.

Estem en un moment on la societat està dividida per la desconfiança en els seus representants, per les impossibilitats i precarietat de la vida i benestar, per imposicions i desorientació del present i futur, per abusos, cinismes i hipocresia. Cauen les institucions i els lligams humans es perverteixen i amenacen fractura. Cap on anem?  Quins són els nostres referents? Qué volem?

És el poble el culpable de tot aquest enrenou? Si, tots i tenim a veure d’alguna manera, per les nostres peculiaritats, per com hem viscut, per la nostra forma de procedir, per no saber triar o no saber qui ens pot representar i vetllar millor per al present i futur, etc, etc. Tot aquest remenat porta les seves conseqüències i responsabilitats que uns tenen més que altres, però cadascú té la seva.

Vivim situacions que ens han dut a patir la inoperància, la ineficàcia, la mesquinesa, la manipulació, l’engany i la manca d’ètica d’aquests homes i dones que en els últims anys han exercit i exerceixen poders polítics i no polítics i que s’han dedicat més a engreixar el seu JO i les seves butxaques que a tenir cura i vetllar per tal de nodrir-se del seny necessari, tot treballant per al poble, per la gent que els va fer confiança.

Si l’Estat continua actuant de manera coercitiva generant por als ciutadans, si continua manipulant i faltant a la veritat i a la legalitat, si el missatge esperançador no comporta un canvi radical quan a les possibilitats de consens i unió, no hi haurà més remei que ingressar aquest Estat a un sanatori per tal que és guareixi de les seves alteracions de judici.

El malestar actual està massa tocat per la desconfiança, per la sensació d’assetjament i abús. Cada cop hi ha més persones que es mostren impulsives en compte de dialogants, atemorides en compte de confiades, perverses en compte de solidàries. Cada cop notem més els efectes de la coerció, desconsideració i opressió inhumanes. Això és perillós per una convivència en pau o pot ser necessari per tal de trobar nous sentits al que no va bé, nous escenaris per a la nostra civilització.