La família és una estructura
social bàsica on interactuen subjectes que tenen la seva particularitat
psicològica, i que estan vinculats a una
cultura i a determinades formes d’entendre la vida, la convivència i la relació
amb altres famílies i subjectes.
La funció primordial de la família
és la defensa de la vida i de la vida digna, intentant ensenyar als seus integrants
totes aquelles accions que ho facin possible: ensenyança de relacions familiars,
afectives, de tenir cura d'un mateix, vetllar per la salut, valors, habilitats socials,
laborals...
Hi ha famílies d’aparença ben
“normal” i famílies que ho són veritablement, perquè estant ben estructurades. Famílies
on els seus membres han viscut i integrat la seva funció i funcionalitat, i que seran
capaços de transmetre-ho al seus successors.
Hi ha altres famílies on s'aprecia una decadència de la funció paterna i/o materna. També llars on s’hi viu l’abús sexual,
l’incest, el maltractament i no són poques. Ningú ho diria, semblen famílies ben
constituïdes però s’hi experimenten fenòmens extrems. Sabem que cada família té la
seva novel·la, els seus secrets, uns mes escabrosos i rellevants que altres, ho
sabem pel rastre de sofriment, dolor, malaltia i amoralitat que deixen en els
seus membres.
Avui el repertori del que entenem per
família i la interacció i funció dels seus components ha canviat tant que no
ens podem atrevir a pronosticar quins seran els efectes sobre la subjectivitat dels
seus infants i joves, (futurs adults i pares), aquesta variarà segons el tipus de
constitució familiar, d’història i de vincles que visquin.
Famílies de tipus patriarcal, nuclear,
monoparental, mixtes, reconstituïdes, heterosexuals, homosexuals, (amb adopció
i/o amb gestació). Famílies que han contractat un ventre de lloguer, famílies amb inseminacions de donants anònims,
famílies adoptives, substitutes, acoblades, simbiòtiques, regressives i pseudofamílies
(sense vincles), que es componen, descomponen i recomponen segons les particularitats subjectives i l'emergència de
conflictes, crisis, precarietat, etc...
Famílies extenses i noves famílies
es barregen i canvien de format en la nostra civilització amb una rapidesa
sorprenent, amb unes textures i entramats que causen, com a mínim, cert
sentiment de fragilitat i desorientació per als seus integrants, i amb un tipus de
lligams que és volatilitzen i metamorfosegen amb prestesa quan a persones,
personalitats, afectes, lligams, espais i temps. Cap on anem?
Una cosa crec fermament: quan
millor funcioni una família per als seus membres, esdevenint suficientment bona,
quan millor sàpiguen transmetre aquest respecte pel proïsme, aquesta defensa de la vida i de la vida digna,
quan més aliança, complicitat i cohesió hi hagi entre família, escola i
societat, menys protagonisme tindrà la psiquiatria i la psicologia clínica en
la vida dels infants, joves i futurs adults.
