tag:blogger.com,1999:blog-70052428795037063762024-03-05T18:11:19.549-08:00MALESTARS DEL NOSTRE TEMPSDr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.comBlogger31125tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-17198611004940722142016-04-25T07:05:00.000-07:002018-04-23T23:10:26.651-07:00ENS ESPERA UN FUTUR SUBVERSIU ?<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt;">
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif;">En el tractat <i>Sobre la
llibertat</i>, John Stuart Mill diu: "l'autèntica avantatge que té la
veritat és que quan una opinió és vertadera, pot ser extingida una, dues o
moltes vegades, però en el decurs del temps hi haurà persones que la
redescobriran, fins que algun dels retorns d'aquesta veritat caigui en un
temps, en una època que, amb circumstàncies favorables, escapi a la persecució
i penetri a fons fins el punt de suportar tots els intents posteriors de
suprimir-la"</span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif;">La història de les idees i dels canvis socials, ens mostren contínuament debats i trifurques d'individus que en les seves relacions i
vincles exerceixen i experimenten posicions de dominadors i dominats, on els més “forts”
intenten el domini dels més "dèbils" de moltes maneres i, si cal, amb violència.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif;"><br />
Els subjectes oprimits han de fer ús de l'enginy per subsistir i perseverar en
l'ideal de vida, emprant la subversió subtil o declarada per tal d'esquivar la
coerció i la imposició invalidant. Tot plegat amb un cert regust a utopia, que
com apuntava Tomàs Moro evoca intents de construir una societat més oberta on
les llibertats i la justícia siguin patrimoni de tots.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif;">La subversió és l'intent
de desestabilització, un desafiament cap allò establert que sectoritza, perverteix i
discrimina. Expressa la recerca d'un canvi. Implica revolta i reformes d'un determinat disseny normatiu i taxatiu del sistema
social, de la cultura i de la política. Protestes, sublevacions, mètodes de desgast contra el
sistema opressor, negatives a obeir, moviments d'alliberament, nacionalismes,
ocupes, indignats...</span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif;">El tema de la subversió hauria d'estar
associat a la veritat, a la llibertat, a la justícia del propi sistema social
quan aquest sistema el pateixen gran part del subjectes que hi participen. Quan
aquest sistema es torna intolerable el subjecte pot esdevenir passiu i
conformat o pot tornar-se subversiu per tal de canviar-lo, canviar un tot
però per parts. La subversió pretén trastornar i transformar. Quin
sistema? El que condiciona una vida que no dignifica ni a l'individu ni al
poble. Aquests aspiren al desig de transformació amb un fantasma privat de bé
propi, però la mira ha d'apuntar al bé comú. Així es poden entendre certes respostes desafiants i provocadores, amb intents de desgast, amb objectius de reforma i discerniment per tal que els resultats redueixin el malestar,
l’angoixa i alliberin. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: large;">La pràctica subversiva és també una rèplica
que neix de sentir el menyspreu, la indignació, la ràbia d'un sistema psico-socio-polític i econòmic que li treu dignitat al poble, li resta drets,
benestar, condiciona, homogeneïtza i universalitza, per tal d’eradicar
identitats i singularitats internes dins del mateix entramat social. La
subversió es posa en marxa quan la paraula ja no serveix per creure els uns amb
els altres, quan aquesta ja no val per segellar acords, quan el discurs es
torna mentider i la mentida es confon amb la veritat, quan la diferència resta, separa, en compte sumar, d'unir. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif;">Esdevenir subjectes subversius es fa possible si
ens despertem de certs encantaments d'alguns models de vida proposats i
imposats que ens fan perdre el criteri, la paraula alliberadora, els drets i els deures. Una subversió pot ser útil des d'aquell ordre que ens permeti
seguir desitjant i pensant des de l'absència. Aquesta subversió no vol dir, només, revolta i
revolució, vol dir oposició a la expansió del dogmatisme i a la deriva totalitària.
Vol dir reclam d'aquells que segueixen creient amb una societat més justa
i per tant que pot actuar amb més justesa, fet que ens demana un estat d'alerta subversiu permanent, per tal que els dominis, els poders i les seves
institucions no esdevinguin una plaga que arrasi tota aquesta capacitat de canvi idealista, no sé si estructuradora però sí creativa, sublim, optimista i digna de totes les persones que
creuen i esperen fer-se amb una vida millor.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: large;">I a més, el que fa que un sistema sigui
insofrible, desafiant pels subjectes i clami als actes i posicions subversives no és l’aplicació
estricta de la Llei, si no que aquesta no sigui igual per a tots, i per tant no
ens garanteixi imparcialitat. És molt provocador que els dominants pensin i
facin lleis per altres perquè ells hi estan per damunt. </span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif;"><span style="font-size: 18px;"><br /></span></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGBMk_dVHt-OMp3vgzw2c8vaGIIVLtSdRXUCcIryO38rA5g8bbc2w0H9tyNwYD2QLOxjh8MzBSc4tx32FRsRiI_H-ZFHH6SS0HsiFMaIFMpsXaJo_A5cPldiQPCwjI1Udkgz4SNUrlLzSB/s1600/images.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="114" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGBMk_dVHt-OMp3vgzw2c8vaGIIVLtSdRXUCcIryO38rA5g8bbc2w0H9tyNwYD2QLOxjh8MzBSc4tx32FRsRiI_H-ZFHH6SS0HsiFMaIFMpsXaJo_A5cPldiQPCwjI1Udkgz4SNUrlLzSB/s320/images.png" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0pt;">
<br /></div>
</div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-8158527993309646162015-06-24T11:17:00.002-07:002017-09-22T04:49:20.221-07:00ESTATS D'ÀNIM<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Homes i dones estem afectats per la complexitat de tot allò que influeix en el nostre ànim. Ens oprimeixen els reduccionismes i fem reculls per una amanida d’opcions possibles que donin forma a aquest subjecte camaleònic que som i que cerca tota mena d’alternances a determinades condicions vitals, com si es tractés de tenir a mà un inventari d'opcions, opinions, actituds i conductes per donar-se possibilitats i, alhora, evitar defalliments, insuficiències, limitacions, bloquejos, sensacions de dubte i desorientació.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Volem tenir el control i seguim un entrenament rigorós per assolir l’automatisme i la robotització, tot convertint amb metall i silici, la nostra vida afectiva i la il·lustració del pensament.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: verdana, sans-serif; font-size: large; text-align: justify;">D'altra banda, manifestem que ens agrada la simplicitat, però per trobar-la i practicar-la ens podem complicar molt la vida. Potser perquè lo simple és confon amb lo superficial i aquest és un qualificatiu maleït en una societat que exclou a qui no és creatiu i exclusiu. Una societat meritocràtica i que reclama notorietat perquè està suportada en estructures inconsistents i somnis sense interpretar. Una societat on el desamor, els temors, les angoixes, la fragilitat, el desconsol, la solitud, la deixadesa, la manca d'educació i la pobresa d'esperit segueixen debilitant l'ànim del subjecte del nostre temps.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Volem sentir la joia de viure i hom sap que això implica el compliment d'alguns desitjos i ideals. La lluita pel nostre benestar i salut mental ens demana que, vinculats a la nostra realitat interna i als condicionants de la realitat externa, intentem canviar-les i/o transformar-les si les patim.</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuR9u5arZLCasObnOOrPrwhcPz0DhNXHEjhbIFHltFcFED04Bf_hSK_4T1MJ9JL7wMfWY6eQleYsCcBTIsUPxcC6xg2nMV1NFEmlqx5g77zAST5KUlhCPFPnzSL4s_ySgIGgT0pI5ng9tw/s1600/pesimista.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><img border="0" height="195" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuR9u5arZLCasObnOOrPrwhcPz0DhNXHEjhbIFHltFcFED04Bf_hSK_4T1MJ9JL7wMfWY6eQleYsCcBTIsUPxcC6xg2nMV1NFEmlqx5g77zAST5KUlhCPFPnzSL4s_ySgIGgT0pI5ng9tw/s200/pesimista.jpg" width="200" /></span></a><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: verdana, sans-serif; font-size: large;">La versió optimista del subjecte el fa perseverar de pensament, paraula i obra per un avenir favorable per a ell i els seus propers. Ara bé, també podem quedar aturats en la metafísica del pessimisme on el subjecte no disposa de masses expectatives, de massa fe amb ell mateix i amb altres. Certa covardia moral el paralitza. S'han extraviat els valors que conforten el nostre sentit vital? De qué estan fetes les expectatives per les que seguir lluitant la vida?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Hi ha formes actuals de malestar que és mostren insistents i preeminents en tot aquest escenari i que són paradigma de molta de la incertesa que vivim. Tenen diferents rostres, causalitats i conseqüències, però les seves arrels segueixen apuntant a les excessives pèrdues i frustracions en el propi projecte i expectativa de vida, en les dificultats que tenim per copsar i reforçar els nostres vincles, les nostres identitats. Mancances per guarir les nostres decepcions perquè som poc donats a considerar, acceptar i reorientar les nostres limitacions. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">Som encara, poc eficients i creatius amb nosaltres mateixos, i sovint amb poc esme per participar i col·laborar amb projectes col·lectius que nodreixin la nostra confiança amb altres, la nostra fortalesa, autonomia i suficiència; claus imprescindibles per sentir el valor del nostre JO, casa de la nostra autoestima, veritable filtre i projector que dificulta i facilita les relacions i dona forma al nostre optimisme i/o pessimisme, dona forma al nostre estat d'ànim.</span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: "times new roman";">
</span>
</span>Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-80767433313732787082014-12-05T05:55:00.001-08:002017-04-28T00:29:48.448-07:00SOM LA NOSTRA MEMÒRIA?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Llegia dies enrere un estudi de la
universitat de Toronto on, uns neurocientífics, han plantejat que la manca de
records propis dels primers anys d’infantesa és deguda a la producció massiva
de neurones en aquest temps.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Aquesta neurogènesi, ubicada en la zona del
record i l’aprenentatge que els especialistes situen al voltant de l’hipocamp, va ser experimentada amb ratolins. Les proves van mostrar que la reducció en el
creixement de neurones augmenta els records i també al contrari, que la
facultat de recordar disminueix quan la formació de neurones noves augmenta,
tal i com succeeix en els primers cinc anys de vida, on aquests científics
diuen hi ha molt dinamisme neuronal que afavoreix certa amnèsia infantil i on
es fa evident aquella paradoxa de, “més és menys”.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">La memòria és una aptitut particular de la intel·ligència que sempre intervé en la imaginació. Està implicada en l’àmbit de les relacions amb altres que han tingut cura
nostra i ens han (re)conegut de minyons. La nostra memòria
històrica, en aquests primers anys, és un relat fet de petjades mnèmiques,
d’històries contades, de vivències emotives, forrades i marcades pel llenguatge, decorades d’interpretacions, i que van donar forma a la nostra realitat
subjectiva que podríem reflectir amb la proposta: “Soc una versió de l’Altre i una
evocació de mi”.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Psicobiologia, enregistraments, impressions
subjectives, relats i composició psíquica única. Un
conjunt que segueix els meandres d'una novel·la amb els seus personatges i la seva trama plena
de sentits, que dona formes a un JO i expectatives a l’Altre. Jocs pulsionals
que empenyen el desig i els actes inconscients amb resultats imprevisibles,
fruit dels records, repeticions i elaboracions singulars que és donen en cada
subjecte. </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuTEoNZ4BEmVusK8AS8hkZKe1ftRHE2jSriCIYT45IOcDX25_rnuLth5mrFCKsNUz9BltAE6H55bi4CHpZOHTP-CUHXu5nLVrcyLqS-KtuDF9uaPggG8wsktqEuuem6q7DmyqY5qZydDAU/s1600/Cerebro+Poda.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuTEoNZ4BEmVusK8AS8hkZKe1ftRHE2jSriCIYT45IOcDX25_rnuLth5mrFCKsNUz9BltAE6H55bi4CHpZOHTP-CUHXu5nLVrcyLqS-KtuDF9uaPggG8wsktqEuuem6q7DmyqY5qZydDAU/s1600/Cerebro+Poda.jpg" width="240" /></a><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Tota operació psíquica, i per tant els records, així com els trastorns de la memòria, poden tenir diferents
fonamentacions i fonts etiològiques. Per exemple, podem descriure la memòria
evocativa com aquella que ens serveix per recuperar, recordar situacions i fets
passats que han quedat fixats, impresos, i fem us d'aquesta evocació amb la
memòria retrògrada que li pregunta al passat, això si, sempre dins d'una
realitat psíquica que ens és pròpia.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br />
Quan als trastorns de la memòria hem de parlar de les amnèsies, que són la
dificultat que tenim per recordar, evocar i recuperar informació i que pot
derivar-se d'una causa orgànica o emocional. Un exemple és
l'amnèsia d’identitat que apareix després d’un xoc accidental i que
cura sense deixar rastre, fins aquelles amnèsies psicogèniques fruit de la repressió o refús emocional, dels records viscuts com traumàtics i que tenen com a finalitat
preservar-nos del dolor inacceptable, passant per aquells subjectes amb
personalitats múltiples on hom no recorda res de qui és quan ocupa diferents
identitats que viuen diferents vides, fins a malalties neurodegeneratives
causades per la mort progressiva de neurones que deterioren determinades zones
del cervell, esborrant aquests records imminents del present i poc a poc els del passat.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">L’amnèsia no és només una manca de records,
si no un desordre d’aquests on podem fer tota mena de barreges entre lo
vertader i lo fals, fet que també alterarà el sentit de la percepció
i de l’orientació i per tant de qui som realment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Ara bé, més enllà del que recordem
conscientment, també i bàsicament, ens veiem representats pel que fem sense
tenir-ne massa consciència de perquè ho fem. Aquesta dimensió inconscient, que
no és amnèsica, en el sentit estricte de la paraula, està governada per una
memòria impregnada d’experiències anteriors, impregnada de significants que
escapen al control de la consciència i resten reprimits però veladament actius,
en una mena de memòria encriptada que funciona amb altres codis. </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Som biologia, neurones...? Som el que ens
diuen que som? Som motllos de l’Altre que amb el llenguatge ha
donat forma als records de les nostres relacions, vivències i fets? Som el que
vivim mediatitzat pel desig, pel record conscient i l'acció inconscient? Som mentre
altres ens duguin en la seva vida, en la seva memòria? Som el que hem fet i aconseguit? Som...?</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Avui vivim en una cultura molt atribolada, mancada d’espais on sedimentar les vivències i els records que
alimenten la memòria. Hi ha poca serenor per poder donar consistència a les experiències de vida, pot ser perquè pensem i vivim sense aturar-nos i recrear-nos en el que hem viscut i en la seva anàlisi. Pot ser només mirem endevant, o estem més pendents
de novetats, de sensacions, de reconeixement, del que hem d’aconseguir, de tot
el que queda per fer, del que manca, de pensar en demà, oblidant el que hi ha
en les nostres vides: el passat, l’ara, és a dir, el que ens ha fet fins aquest moment, el que respon qui i que som. </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Amb aquests paràmetres és complicat consolidar
una memòria històrica, tant social com subjectiva. Sembla que estem amarats de
relativismes, de trets d’identitat sempre a punt de fondre’s perquè no és poden enfrontar amb fermesa a les proves que ens posa la vida, moments on quedem
espaordits, angoixats i bloquejats, perquè sentim el dolor del no res molt a la
vora.</span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Podríem dir que vivim en un cert estat de
paramnèsia que és un tipus de disfunció de la memòria on hi ha falsos reconeixements de situacions y persones, falses informacions que la memòria ens remet. Impressions on ens creiem que el que vivim per primer cop ya ho hem viscut abans ("Dejà vu"). On el que hem viscut altres vegades, creiem que és el primer cop que ho experimentem, ("jamais vu"). Tot plegat embolcallat amb una mena de sensació d'enterboliment entre el passat i el present, entre el que ens és proper i el que ens és estrany. </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 12pt;">Jorge Luis Borges deia: “Som la nostra
memòria, som aquest quimèric museu de formes inconstants, aquest munt de
miralls trencats”. </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-15587801914870493412014-11-12T07:11:00.001-08:002016-05-23T05:35:04.191-07:00EL MALESTAR DELS NENS i (II)<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L'arribada d'un infant canvia la
dinàmica de la família i la funció i disposició emocional dels seus membres. És
cabdal tenir en compte el marc de referència que anirà configurant l'estructura
psíquica de cada nen/a: des dels entrellats i tripijocs que generaran els
diferents models de família i el seu acoblament, fins les particularitats dels
seus membres que, amb els seus ideals, expectatives i pors marcaran les
diferents direccions, tant en la concepció del fill com en l’assumpció i el
desenvolupament de la paternitat, de l'educació. Variables totes que poden resultar
determinants per l’equilibri psíquic i físic de cada nen i nena.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br />
Quan un pare i una mare eduquen als seus fills, els transmeten el seu
modelatge: l’experiència que van tenir com a subjectes fills i com a
éssers sexuats. Els transmeten els seus desitjos, la seva interpretació del que vol dir ser home o
dona, el com entenen la relació amb altres i la seva versió de l'amor. Transmeten tot allò
de més que van entendre i interpretar com a resultant de la relació amb els
seus propis pares (padrins), educadors i adults influents en aquell moment i
dins de la cultura del seu temps.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br />
L’Altre familiar sempre està implicat en el sofriment del nen, per tant, també
en el seu benestar. Lacan deia que el malestar, el símptoma dels nens, és
una forma de respondre a lo que hi ha de conflictiu, de simptomàtic en la
estructura familiar. Des d'aquesta puntuació podem entendre, que una de les
senyals actuals que genera més desordre comportamental en el desenvolupament
dels infants sigui la caiguda de la autoritat paterna.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFH8rzWJXM2UWW8pyRiAeN95uf7Fc2g50_vQUQp9dH82ft8GzoiUDUZMZiztGRXg14M5ZC0fcSKmDAs0Sl_XBQzL97g2L1W7R1ejGbKxXL5yiOOyj9-UEo5j6Ga6ATC2rb8UHHc9stu3E/s1600/578901_407725199289577_37480633_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeFH8rzWJXM2UWW8pyRiAeN95uf7Fc2g50_vQUQp9dH82ft8GzoiUDUZMZiztGRXg14M5ZC0fcSKmDAs0Sl_XBQzL97g2L1W7R1ejGbKxXL5yiOOyj9-UEo5j6Ga6ATC2rb8UHHc9stu3E/s320/578901_407725199289577_37480633_n.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 13.5pt;">Les conductes desconsiderades,
impulsives, capritxoses i agressives dels infants tenen el segell del "tot
és possible", del "no als límits". Si aquests manquen, és
molt difícil deixar espais, llocs per altres, deixar-se afectar per ells i
considerar la diversitat i la pluralitat com un bé possible, com un
enriquiment. És com si el nen, amb el seu comportament desajustat, volgués interpelar, provocar la intervenció d'aquest adult absent, (en </span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">totes les seves variables), que està en fallida o ha dimitit de la seva funció.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br />
El patiment dels nens està fet de malentesos, desorientació, de manca d'amor,
d’abusos, de separacions i dols, d’agressivitat, de creure no ser prou per l'altre, de no trobar
sentit a determinades formes de vida, sigui pel fet de tenir-la
excessivament programada, solitària, avorrida, caòtica, dispersa. Un infant,
doncs, projecta el seu patiment com a resposta al malestar que li transmeten la
mare, el pare o tots dos, entre altres. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQdWgmojfFQ1ndm4XqNwmDkjOeOMB7CgeQgemye6ot45_L8_mY-ZCaXF48KMFxztjNBhbAIYQnfzMRYF9tCua8Mftq0l02e-tuq4Xuq7Rv4GNWZyETZGPSHcxY8K5VKotsTRIflPS2CiS1/s1600/578901_407725199289577_37480633_n.jpg"><span style="color: blue;"><br /></span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">L’infant, a més, també pot recelar i neguitejar-se amb aquesta cultura
globalitzada que aliena i anestesia l'Altre amb la proposta de tota mena
d'objectes que li asseguraran la felicitat eterna sempre que accepti entrar
dins del paradís laberíntic del consum i el que això implica. El canvi de
subjecte per l'objecte que la nostra civilització ens proposa, ens deshumanitza
i cosifica, ens dona peu a interpretar que les persones no es comuniquen ni
s'estimen, si no que és consumeixen i s'utilitzen. Els lligams i vincles es
tornen <i>ligths</i> i fràgils.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">El nens també pateixen de sobredosi
d'objectes, que és confon amb sobredosi d'amor. Pateixen de manca de temps, on
les trobades familiars queden cada cop mes mediatitzades per les feines
respectives, les "moltes" necessitats, les autoobligacions, els
complements, enrenous, pressions, tecnologia, virtualitat i altres derives,
que converteixen el càlcul de "tot el temps del mon" en instants i les
famílies reals en virtuals.</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Un infant no és pot recolzar en un Altre
de palla, de qui aprèn a demanar-li més i més objectes i sensacions, no trobant
mai allò que sacií. Un Altre (pare,mare, etc.), que desorientat, té dificultats
per ser, intercedir, contenir, consolar i orientar. </span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Què pensar quan veiem als nostres fills,
totalment tancats, adherits i dependents d'aquests instruments que els duen a
mons virtuals, on, la tecnologia i la fantasia han suplantat la interioritat, la convivència,
la companyia i el intercanvi d’experiències de vida i qüotidianitat? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Què pensar quan els nostres infants és comporten només estant pendents d’ells i de les seves necessitats,
perquè han entès que el culte al JO és lo primordial i per tant, el tenen que
alimentar sense parar amb tota mena d'atencions, i sense importar els mitjans
emprats o a qui afectin?</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Què suposa per cada nen tenir
experiències on viuen paternitats desconectades, ideals devaluats i adults
poc ferms i amb valors itinerants per poder emmirallar-s’hi, per poder edificar una relació el més afectuosa, consistent i confiada possible?</span><span style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "times new roman" , serif; font-size: 14pt;">Què passa...? Cap on...?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
</div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-77715733629795265302014-11-07T22:33:00.000-08:002014-12-01T01:32:45.128-08:00EL MALESTAR DELS NENS (I)<br />
<i style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Als alumnes del grau d'Educació
Infantil del Centre d'Estudis Joan XXIII i al seu tutor Ramon, perquè segueixin
vetllant i desenvolupant la seva sensibilitat cap els infants. </span></i><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">----------------------------------<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Cada època genera el seu propi discurs
sobre el concepte d' infantesa. Respondre: què és un infant? queda lligat al discurs de la cultura del moment. Una cultura que és
redefineix segons les experiències i influencies humanes i el temps en
que les vivim. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">És molt important, per la dimensió
subjectiva dels nens, estar amatens al tipus de missatges i continguts que
conformen el camí a seguir per la seva educació. És a dir, estar alerta de quin
tipus d’influencies belluguen els poders socials i polítics per pensar els infants
del present i del futur, i com tot plegat pot condicionar el mode de relació de llurs famílies i de la societat amb
ells. De fet, la nostra estructura mental depèn d'aquesta relació amb l'Altre.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Si d'alguna cosa patim els humans és del llenguatge, del que ens diem amb paraules carregades de sentit i que ens deixen marques en la ment i en el cos (significants), a més del to i de les expressions gestuals emprades. </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Un infant neix necessitat i depenent per
la seva indefensió. Demana d’algú que tingui cura d' ell per seguir vivint,
algú que tingui disposició en sostenir un desig d'amor més o
menys consistent per tal que pugui desenvolupar-se com a subjecte, amb un sentit sobre el que ell representa per
l'Altre, fet que l'ajudarà a orientar i conduir, el millor possible, el seu desig i sentit de viure.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; orphans: auto; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px;">
</div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">La infantesa és una etapa en construcció on no hi manquen crisis i enrenous, amb les consideracions i reorganitzacions conseqüents. Ara bé, aquesta època també és susceptible de situacions conflictives i problemàtiques que els nens poden patir, quedant també afectades altres etapes de la seva vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">De fet, un dels primers nuclis de
malestar de tot nen/a és que no tingui clar que és vol d'ell/a, que se’n espera. Quan nens i nenes experimenten la impossibilitat de poder satisfer l'altre, sorgeix aquella mena de defecció del desig que els deixa sense massa ganes de voler i de fer, entre altres particularitats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Tant les nostres satisfaccions com els nostres conflictes s’inscriuen en el
psiquisme quan ens trobem amb el llenguatge. Un desencadenant que marca
moments importants de la vida orientada per la nostra relació amb qui ens atent i cuida. Un aprenentatge que ens du a passar d'un "només Jo" a
"altres i jo", passar de l'egocentrisme i la interioritat de
les relacions familiars, a intentar construir alguna mena de xarxa social, una
sortida cap a fora amb altres semblants.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7vzIzvMwQpxk9fegBg3HZKBaCoI0vYr1WPGXlgpSmazzbQtTqGAMXJ_vfwfdmgXt8BuUxBjL1HV-0TtqqK63wFxEviyQS8jVyiBA6ORnhzmTu1vke_-6DXE_KLvwsWzzQ9R6JOS7TV3MA/s1600/mafalda-me-duele-el-alma.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7vzIzvMwQpxk9fegBg3HZKBaCoI0vYr1WPGXlgpSmazzbQtTqGAMXJ_vfwfdmgXt8BuUxBjL1HV-0TtqqK63wFxEviyQS8jVyiBA6ORnhzmTu1vke_-6DXE_KLvwsWzzQ9R6JOS7TV3MA/s1600/mafalda-me-duele-el-alma.jpg" height="320" width="273" /></a><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Tot infant passa per una educació que no és possible del tot, passa, si, per un aprenentatge, que no és el mateix
que un ensinistrament. Que transcendent resulta quan educació i aprenentatge desperten el desig de ser, donen el dret a dir i limiten el "tot s'hi val"!! </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Aquests poden esdevenir punts de referència que mediatitzin el malestar en aquesta important relació amb tota la família i
entorn social. Espais on és generen satisfaccions i frustracions de tota mena que aniran emmotllant
la personalitat de cada infant i condicionaran la seva existència. </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"> </span></div>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt; text-align: justify;"> </span> <i> </i><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Pares i educadors han d’estar alerta
quan un nen pateix en la seva vida quotidiana. Quan la seva conducta i el seu
comportament afecten les seves relacions amb altres, el seu aprenentatge. Quan en
molts moments en surt perjudicat pels comentaris que fa, per les seves accions i reaccions. Quan no troba la manera d'estar bé amb altres.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">La nostra societat s'ha tornat hipervigilant. Hi ha una infancia sota control que el discurs de la ciencia s'afanya en posar-hi noms i dominis quan als seus malestars. També medicaments com a "camises de força", per conflictes que és podrien resoldre educativament; cal justificar d'alguna manera la fàcil prescripció farmacològica. D'altra banda és</span><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"> </span><span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">convida a la genética perque determini qui o que serà aquest infant en el futur. És tracta de vetllar per la seva qualitat de vida? o , es tracta de tenir el control social, de reivindicar la subjectivitat humana com una competència de la biologia ? </span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Aquest tipus de cientifisme no enten de subjectivitats, no escolta al nen que parla, tampoc el compren. És un cientifisme que, en la seva fugida endevant és carrega d'atribucions i d'accions que acaben alterant alló mateix que preten controlar. L'infant pot esdevenir víctima d'aquest saber que no interroga, que no demana, si no que executa i determina.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">No vull negar els avenços de la ciencia i la seva utilització curosa (cas per cas) i contrastada en benefici de tots, sino que vull ser crític amb l'abús mercantilista i pervers d'un determinat sector científista. Un sector influenciat pel discurs capitalista que mercadeja amb els subjectes i els manipula mentre n'espera el rendiment, l'uniformitat, la globalització i el control.</span><br />
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 13.5pt;">Vetllar per la millor salut psíquica possible dels infants passa per donar-los la paraula, per voler escoltar alló que els altera en la relació amb l'Altre. De pas, estarem atents i previsors a les particularitats que embolcallaran la societat del futur, l'esdeveniment humà.</span><br />
<br />
(Segueix)<br />
<br /></div>
<br />
<br />
<br />Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-42299055987955815462013-12-12T02:07:00.001-08:002021-12-21T06:29:24.094-08:00QUI DECIDEIX PER MI?<br />
<div style="text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">En el llibre: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Assaig sobre la lucidesa</i>, José Saramago ens proposa una reflexió sociopolítica
força interessant: què passa quan hom coincideix en la seva opció de vot no partidista
i fractura el continuisme? Què passa quan un poble perd la confiança en els seus polítics i vota en blanc? Implica repensar i canviar profundament el sistema polític emprat?
Cal condicionar i reformar la gent que vota?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Saramago deia: “pot passar que un
dia ens preguntem: qui ha firmat, (qui ha decidit), això per mi?. Aquest dia pot ser avui”. L’autor
ens guia cap una ficció que pot esdevenir real. Una mena de profecia que assenyala </span><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">quan un poble i els seus politics no és troben, no s’escolten, no creuen els uns
en els altres, ni cedeixen en els seus clams i interessos. El desgovern apareix.</span></div>
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPRxn1IYrG1OL4WSW3BtW7AN5SSZJWqPhIjZxyXZ8_PvU24BLL3pwFxD9WWcDvZldLnUAyK32GBNs4_ZHhM5T5AYCDbbA5n97-N5tUb_HcXrjZ5o7PnKjpCoyAQNldUsiNQqTX4GPK7a8O/s1600/lucidesa.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPRxn1IYrG1OL4WSW3BtW7AN5SSZJWqPhIjZxyXZ8_PvU24BLL3pwFxD9WWcDvZldLnUAyK32GBNs4_ZHhM5T5AYCDbbA5n97-N5tUb_HcXrjZ5o7PnKjpCoyAQNldUsiNQqTX4GPK7a8O/s1600/lucidesa.png" /></a><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">En la trama veiem com un vot en
blanc, massiu i lúcid, provoca un daltabaix del sistema
partidista i continuista. Un vot en blanc que, a més d’assenyalar l'oposició i la manca de
confiança del poble, posa en qüestió el propi marc de referència
política, rebutjant la reiterada i falsa
promesa d’esmena i canvi; refusant els protagonismes i obrint el dret a
decidir amb esperança i neguit. Ara arriba el moment: com ser lúcids per discernir?<o:p></o:p></span></span></div>
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">En el text, les reaccions per part del govern tenen el component de la desorientació i de la reacció repressiva i de control autoritari, per tal d'aplacar la insurrecció
d’aquests ciutadans que alteren l’ordre establert, les expectatives de
perpetuïtat. Amb el semblant de normalització s'interroga, és coacciona per saber què passa, hi ha neguit, el poble assetja. Una mena de malson, creuen els polítics, del
que cal despertar perquè desaparegui l’angoixa del no res. <o:p></o:p></span></span></div>
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">El poder és addictiu. Qui
l’experimenta i l’exercita en vol més o, com a mínim, conservar el que té,
mentre intenta trobar solucions per no perdre’l. Què és el que hom pot arribar
a dir i fer per conservar aquest poder?<o:p></o:p></span></span></div>
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">El politiqueig ja no
troba més recanvis per continuar amb la mascarada i seguir menyspreant al
poble. Ja no queda alè per seguir suportant aquesta forma d’entendre i viure la
democràcia, aquest desgavell. El sistema i els protagonistes ensenyen els seus veritables rostres
i forcen el canvi.<o:p></o:p></span></span></div>
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></span><br />
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;">
</span><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">El vot en
blanc que ens proposa l’assaig de Saramago, resulta una alternativa al dret dels pobles a decidir,
un revulsiu per les pèrdues de benestar, de llibertat, per les formes de vida decadents, per la cronicitat malaltissa del sistema. Cal pensar si aquest assaig ens dona una mica de llum, per tal
de que pobles desautoritzats, confinats, oprimits i deprimits trobin, en la seva
particularitat, la valentia moral necessària i és donin permís per a nous
intents de reparació, reconstrucció i ordenament dels problemes que comporta
viure en societats cada cop més afermades en la seva identitat, en el “narcisisme
de les petites diferencies”, que deia Freud. És donin permís per aspirar al
millor bé comú possible, que és l’objectiu pel que hauria de vetllar el bon
exercici polític, l’objectiu preeminent de tot poble que vulgui intentar conviure
constructivament, en pau i llibertat, mentre aquestes durin.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-29318645279996754232013-12-02T00:43:00.000-08:002015-02-11T02:21:49.202-08:00SENTIMENT DE BUIDOR I DERIVES AMOROSES<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha moltes persones que estan vivint situacions traumàtiques que
incideixen en la fragilitat dels seus vincles, els desorienten en els projectes
de vida i els provoquen una mena de buit interior, de desesperança. Avui, la
manca d'orientació ètica i la superficialitat d'ésser, fa trontollar
l'estabilitat psíquica d’aquests subjectes, la seva autoestima i desnivella els
seus estats d’ànim. Aquests tipus d’experiències reflecteixen també, estats
d’indefinició, apatia i colapse.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVq0CJWJmDVzsU66-AnLCtY4ztJ6o4GX3pvQD07YI1AZJy7-K6ZFJmQXSCypylHvL_BaP2wzxvRLFl5nhPaidQIBExma0hfUQZULU8a-uhWlwfWqWBO7sAzyuUg3PFLXI9w7U3GoSwQH-V/s1600/artwork_images_115862_470995_jaume-plensa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVq0CJWJmDVzsU66-AnLCtY4ztJ6o4GX3pvQD07YI1AZJy7-K6ZFJmQXSCypylHvL_BaP2wzxvRLFl5nhPaidQIBExma0hfUQZULU8a-uhWlwfWqWBO7sAzyuUg3PFLXI9w7U3GoSwQH-V/s1600/artwork_images_115862_470995_jaume-plensa.jpg" height="320" width="256" /></a><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">La vacuïtat interior és un señal de no tenir el control de la
pròpia vida, de patir-la, de no trobar-li sentit i orientació, punt
on les relacions amb altres tenen l’objectiu de la gratificació immediata,
de desafecció. A aquestes persones els costa sentir perquè no tenen clar
el que volen i els sentiments que experimenten. Viuen immerses en una
sensació de vulnerabilitat que és vol anestesiar, insensibilitzar, per tal de
no patir i angoixar-se pel fet de no saber que fer davant la manca de
valor intrínsec de la vida.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El sentiment de buidor no implica que els subjectes no tinguin
potencialitat emocional, si no que en determinats moments de la seva vida,
apareix un desconcert quan a la seva identitat i valor propi que els desorienta
emocionalment i els genera sentiments d’impotència per fer quelcom amb sentit,
significatiu per a ells en les seves vides i en les seves relacions.<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi ha una consulta persistent en el nostre àmbit d’atenció:
persones que viuen decepcions i fracassos repetits en les seves relacions
amoroses. Relacions amb vincles molt fràgils on, amb certa rapidesa,
experimenten sensacions d’avorriment, temor a l’abandó i desapareixen les
“bones sensacions inicials”, s'esvaeixen les fantasies ideals que vestien
l’atracció, l’enamorament, la passió i les relacions sexuals.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Freqüentment el sentiment de buidor pot afavorir relacions de
dependència que és disfressen d’amor. Distintes modalitats de “contracte
amatori” per evitar la soledat. Vincles on les persones intercanvien un gaudi
d'expectatives, fins i tot certes satisfaccions. Les relacions possessives, de
domini, utilitaristes, parasitaries, simbiòtiques, sàdiques i masoquistes,
en són una petita mostra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br />
Alguns trastorns sexuals apareixen com a resultat d’una experiència sentimental
viscuda com a buida, mecànica i sense contingut. Certes alteracions singulars
com una sexualitat desviada, addictiva, indiscriminada; impotència,
incapacitat de manifestar sentiments intensos a la parella, així com la
manca de desig sexual, responen, entre altres, a experiències de vacuïtat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Són moltes les persones que parlen de les seves relacions de
parella com a necessàries per “omplir un buit que senten” i el seu desencís,
enuig i desesperança és fa evident quan aquesta parella no ha satisfet les
carències. Novament s’instal·la la buidor, amb una pregunta que l’acompanya: el
buit me’l deixa l’Altre?</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta dificultat per reconèixer el que hom sent i desitja, té en
el punt de mira la particular història subjectiva de cadascú, si, però també el
fet de viure en una època on els discursos predominants allunyen al subjecte d’
ell mateix, l’alienen a l’objecte i a les aparences i deixen de banda valors i
raons existencials. Una cultura on és recicla de forma inadequada les vivències
que ens aboquen, un i altre cop, a la sensació d'incertesa, pànic i emotivitat
zero.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per a molts subjectes hi ha la percepció de viure segons el que
els demés esperen d’ells. És pren patró dels altres per encaixar on calgui,
fins el punt de que un subjecte pot quedar definit com un conjunt de miralls
que reflecteixen lo que cadascú espera d’ell. Tota una difusió de la identitat,
tota una deriva amenaçadora que gesta nivells importants d'angoixa,
desesperació, impulsivitat, aflicció i soledat.</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"> <o:p></o:p></span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-3311662667527002792013-11-06T01:48:00.000-08:002018-02-01T05:38:19.991-08:00PERVERSITATS POLÍTIQUES<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Els polítics ens ensenyen contínuament que els seus actes van més enllà del servei al ciutadà. La seva imaginació té una composició particular, una
ideologia amb somnis, una construcció mental i funcional amb expectatives sobre els subjectes, el poder, l'economia, la
cultura, la societat, el país i el futur. Una forma especial de servei
públic i privat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Coneixem als polítics pels seus
actes, sovint diferents del que han dit i han promès. La sensatesa d'homes i
dones és desdibuixa, és dilueix, quan juguen a fer política, quan gaudeixen
fent càlculs sobre les dosis i l'abast de poder a conquerir respecte a altres
que tenen a la vora i en l'oposició.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Hi ha un perfil de polític que
vull reflexar: aquell que es capaç de deixar a moltes persones, famílies i a la
societat per la que suposadament vetlla, en situació precària, en perill,
en un estat d’abandó, d'empobriment, de caos, d’enfrontament, deixadesa,
misèria i diferenciació. Són homes i dones que no tenen escrúpols, ni empatia,
especialistes en el camuflatge i en fingir, que ens demostren un i altre cop
que són capaços d'entendre com penses però mai entendran com te sents. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Homes i dones que treballen per als seus
interessos i els d'un partit i que tenen una visió cosificada de les persones,
sempre a punt per manipular i usar-les quan convingui, sense sentir cap mena
de mirament, culpa i responsabilitat pels danys que causen les seves decisions,
accions i conductes.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">El polític amb aquests trets té minvada la
consciencia moral. Sap quin és el bé però fa el mal, no té por, ni
remordiments, que són característiques ideals per a ser un bon mentider i
trampós. L'engany i la mentida semblen ser indispensables en la seva forma de
fer política per manipular a persones, interessos i països. </span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">El seu codi emocional no entén
d'alegries i felicitat, les poques emocions que experimenten tenen a veure amb
la ràbia, per les frustracions que senten quan no poden sortir-se amb la seva, l'ambició, la cobdícia...</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">El polítics transgressors i asocials
no troben a faltar cap mena d'emoció, son buits per dins. Miren sense veure-hi
i sospiren des de les altures, on només hi tenen estada els elegits que
esdevindran propers a deïtats. Ells van ser els escollits, els cridats a la
gloria. Ells aconseguiran plaer i satisfacció exercint el seu poder sobre altres.
Utilitarisme i embaucament per un món a la seva mesura i amb la il·lusió d'un
totalitarisme on s'imposi la tirania de les seves veritats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Aquest tipus de polític intenta
detectar les necessitats de la gent, és camaleònic i hàbil per a dir i fer el
que altres volen sentir o necessitar. Intenta seduir amb les seves grans dots
de convenciment. Tergiversa la moral i poc a poc genera tensions al seu voltant
per la seva forma de procedir i de comportar-se; poc a poc mortificarà amb el
seu decidir.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Humiliarà de maneres
subtils i desqualificarà de forma descarnada a tot opositor que es creui entre
ell/a i els seus objectius. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Mai és donen per satisfets, el seu
gaudi és insaciable i porta a lo pitjor. Mai se senten desgraciats, al
contrari: es creuen essers superiors i es tenen en molt alta estima. No hi ha
teràpia per curar-los perquè, per a ells, no hi ha res a curar. Tot bé, el que faci falta,
tot pel país, lo millor per a poble, tot normal, no passa res... Mai descuiden
el seu JO.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">No és pot discutir amb un/a
expert/a en desafiaments que és dedica a fer política; li dona la volta a tot i
interpreta l'opinió com li convé, intentant sortir-ne sempre ben parat,
arriscant, sense por perquè no hi ha res per penedir-se i molt a guanyar.
Sempre són el altres els que tenen la culpa, els que no ho entenen. De portes
enfora és seductor/a, mentider/a, amable, afectuós/a...De portes endins és
ell/a sense mascarada: un/a depredador/a, un/a transgressor/a amb vestits a mida i
guants blancs.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Aquesta és una versió del mal que
ens trobem en la nostra societat, una versió que, segons Freud, ens transporta
més enllà de la moral per convertir-se en un problema ontològic. Freud no va
ser dogmàtic quan aquestes i altres propostes subjectives, doncs sempre va
creure en la capacitat de la humanitat per ressorgir de les cendres i les
desgràcies, això si amb una alerta: la compulsió a la repetició, que ens avisa
que bé i mal oscil·len i intercanvien protagonismes en la ment i en els actes
humans, política inclosa. </span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-75892030725627179402013-10-16T23:52:00.000-07:002013-10-29T07:01:15.952-07:00FAMÍLIES: FUNCIONS, DISFUNCIONS I FUTUR<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La família és una estructura
social bàsica on interactuen subjectes que tenen la seva particularitat
psicològica,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que estan vinculats a una
cultura i a determinades formes d’entendre la vida, la convivència i la relació
amb altres famílies i subjectes. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La funció primordial de la família
és la defensa de la vida i de la vida digna, intentant ensenyar als seus integrants
totes aquelles accions que ho facin possible: ensenyança de relacions familiars,
afectives, de tenir cura d'un mateix, vetllar per la salut, valors, habilitats socials,
laborals... <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Hi ha famílies d’aparença ben
“normal” i famílies que ho són veritablement, perquè estant ben estructurades. Famílies
on els seus membres han viscut i integrat la seva funció i funcionalitat, i que seran
capaços de transmetre-ho al seus successors.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Hi ha altres famílies on s'aprecia una decadència de la funció paterna i/o materna. També llars on s’hi viu l’abús sexual,
l’incest, el maltractament i no són poques. Ningú ho diria, semblen famílies ben
constituïdes però s’hi experimenten fenòmens extrems. Sabem que cada família té la
seva novel·la, els seus secrets, uns mes escabrosos i rellevants que altres, ho
sabem pel rastre de sofriment, dolor, malaltia i amoralitat que deixen en els
seus membres. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Avui el repertori del que entenem per
família i la interacció i funció dels seus components ha canviat tant que no
ens podem atrevir a pronosticar quins seran els efectes sobre la subjectivitat dels
seus infants i joves, (futurs adults i pares), aquesta variarà segons el tipus de
constitució familiar, d’història i de vincles que visquin.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Famílies de tipus patriarcal, nuclear,
monoparental, mixtes, reconstituïdes, heterosexuals, homosexuals, (amb adopció
i/o amb gestació). Famílies que han contractat un ventre de lloguer, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>famílies amb inseminacions de donants anònims,
famílies adoptives, substitutes, acoblades, simbiòtiques, regressives i pseudofamílies
(sense vincles), que es componen, descomponen i recomponen segons les particularitats subjectives i l'emergència de
conflictes, crisis, precarietat, etc...<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Famílies extenses i noves famílies
es barregen i canvien de format en la nostra civilització amb una rapidesa
sorprenent, amb unes textures i entramats que causen, com a mínim, cert
sentiment de fragilitat i desorientació per als seus integrants, i amb un tipus de
lligams que és volatilitzen i metamorfosegen amb prestesa quan a persones,
personalitats, afectes, lligams, espais i temps. Cap on anem?<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Una cosa crec fermament: quan
millor funcioni una família per als seus membres, esdevenint suficientment bona,
quan millor sàpiguen transmetre aquest respecte pel proïsme, aquesta defensa de la vida i de la vida digna,
quan més aliança, complicitat i cohesió hi hagi entre família, escola i
societat, menys protagonisme tindrà la psiquiatria i la psicologia clínica en
la vida dels infants, joves i futurs adults. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-15867343436879682982013-10-09T02:36:00.000-07:002016-11-27T02:13:23.706-08:00CONSIDERACIONS AL TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ I HIPERACTIVITAT (TDAH)<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">En un article del setmanari alemany <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Der Spiegel </i>del dia 6 febrer de 201<i style="mso-bidi-font-style: normal;">2</i>, amb el suggerent títol de: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Schwermut ohne Scham </i>(Depressió sense vergonya), </span><span style="color: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Jörg Von Blech</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">, fa una anàlisi dels trastorns mentals que més sovintegen des d’una
lectura psiquiàtrica i que afecten a la vida i a la capacitat laboral dels
alemanys . Un article que inclou variants depressives i altres síndromes
comodins, a més d’ importants reflexions sobre la dubtosa veracitat de nombroses malalties psíquiques i dels recursos farmacològics per mitigar-les, que no
guarir-les. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><u1:p></u1:p>L’autor també apunta
els ingents beneficis econòmics que comporten per la industria farmacèutica
determinats tipus de fàrmacs associats a un o determinats trastorns que han
ampliat el glossari de les malalties mentals (DSM I CIE), del que quasi ningú
escapa i les ofertes i demandes prescriptives de fàrmacs.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><u1:p></u1:p>Un calaix de sastre
dins de la psiquiatria infantil, juvenil i fins i tot adulta actual, és el Trastorn per Dèficit
d’Atenció i Hiperactivitat conegut amb les sigles TDAH. </span><span style="color: black; font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Jörg
Von Blech, </span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">autor d’aquest article i de la entrevista al
“descobridor” d’aquest síndrome, fa una aportació rellevant: “...el
neuropsiquiatra Leon Eisenberg, conegut per haver protocol·litzat el TDAH, i
també com a director del departament de psiquiatria de l’hospital General de
Massatchusets a Boston , va declarar poc abans de morir que el TDAH era
l’exemple d’una malaltia inventada i que la seva causalitat genètica estava
sobrevalorada”. Eisenberg també va fer un comentari sobre que: “la psiquiatria
infantil es tindria que proposar determinar les raons psicosocials que poden
provocar problemes de conducta als infants, plantejar-se la relació dels pares,
l’ambient familiar, el tipus de relacions familiars generals...”</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixStbx5RI3CrDvTz02YMbZOJH4j8Q6ZTntJab_wcUaagTQx-xRUsOsPB5hhHYLhSoJaZszF1xVykOhdjiSKQJvVxml4NdY4L0dFgWsXLa7uGBW7zwnuAb85-19Is4AvACc2qX4OeJvoZzx/s1600/tdah2.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixStbx5RI3CrDvTz02YMbZOJH4j8Q6ZTntJab_wcUaagTQx-xRUsOsPB5hhHYLhSoJaZszF1xVykOhdjiSKQJvVxml4NdY4L0dFgWsXLa7uGBW7zwnuAb85-19Is4AvACc2qX4OeJvoZzx/s1600/tdah2.png" /></a><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><u1:p></u1:p>El que no va dir
Eisneberg, però si molts altres estudis posteriors, (alguns espanyols), és que
la prescripció farmacològica als infants i joves suposadament afectats per un
TDAH i tractats amb psicoestimulants i derivats amfetamínics (metilfenidato),
experimenten un efecte semblant a la cocaïna i que aquests fàrmacs són un
autèntic èxit de consum i de vendes a tot el món. </span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"> </span></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><u1:p></u1:p>El més important però
és la facilitat diagnòstica d’aquest trastorn que l'ha convertit en una mena
d'epidèmia, i la manca de finesa clínica per valorar altres causalitats
possibles, altra etiologia dels símptomes, altres sentits i aprofundiments que
comportaria distints diagnòstics i terapèutiques, distints resultats i consequències per aquests nens, joves i adults. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Quants cops és fa
servir aquest trastorn com a comodí per què hi ha un codi (DSM o CIE)
que guia cap el fàrmac que el fa callar? Quantes angoixes i fenòmens depressius
han quedat fusionats en aquest diagnòstic quan ens alertaven d'altres causalitats ? Quants conflictes lligats als vincles afectius dels pares entre si i amb els seus
fills hi estan implicats? Quans professionals és troben amb aquests senyals i
en compte de voler escoltar-los, acollir-los i fer-los parlar i treballar,
opten per la ignorància, en treuen responsabilitats i adormen el malestar que
en un futur immediat tornarà aparèixer amb més contundència i amb altres expressions,
registres i efectes?</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"> </span></o:p></span><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"><o:p><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><o:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"><span style="font-family: "verdana";"> </span></span></o:p></span></o:p></span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Cal considerar la lleugeresa, la
rapidesa i uniformitat valorativa que fan dir a un psiquiatra o a un psicòleg,
amb massa facilitat, que un nen, jove o adult té un TDAH, que té una alteració
al cervell. <u2:p></u2:p>Considero fonamental l’anàlisi curós del cas per cas.</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana"; font-size: 11pt;"><u1:p><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"> </span></u1:p></span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;">Equivocar-se en el diagnòstic té conseqüències.</span><br />
<span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt;"><span style="font-family: "times new roman"; font-size: small;"><span style="font-family: "verdana";">
</span><span style="font-family: "times new roman";">
</span></span></span></span></div>
<u1:p></u1:p><br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<br />Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-14949167151191880872013-09-13T10:59:00.001-07:002013-11-08T06:50:04.285-08:00RELACIONS DE PARELLA : ÚS I ABÚS<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><em>Eros</em> ha estat sempre la font de les més grans aspiracions
d'homes i dones, almenys la filosofia clàssica ja ho plantejava així. Però avui no
m'atreveixo a dir-ho amb convicció, doncs observo, dia a dia, l'augment de tot tipus
d'abús en les conductes humanes. I es que quan l'amor es barreja amb la
desmesura, entrem en un tipus d’eròtica on hi regnen els imperatius del
poder, una eròtica que alguna cosa tindrà per resultar tant atractiva, donat el
nombre de seguidors que s'hi van sumant a costa dels qui ho pateixen.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ahir, l'amor i la sexualitat se'ns mostraven com un oasi
de plaer, passió i benestar en un món sempre a punt de foragitar-se. Avui, on
l'abús ja no és obscè ni punible, amor i sexe es viuen com si fossin un risc
per a la salut. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ahir, una relació de parella, amb els colors de les seves
passions creava la seva obra d'art, única, bella, privada i secreta. Ara, una
relació de parella es dibuixa a llapis, per tal de poder-la esborrar, tot pensant
en una data de caducitat possible i emmarcada en la dita: "l'amor, perquè
no perdi la seva bellesa, no ha de ser correspost".<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Construir una intimitat amorosa ens angoixa. Neguiteja pensar en la capritxositat de l'amor, en donar el que no tenim, en les vacil·lacions i despropòsits del gaudi sexual. Inquieta, i molt, aprofundir íntimament amb aquest altre que també ens excita de manera
diferent a l'erotisme i ens desperta la voracitat pel control, el domini i el seu ús.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les relacions de parella és trastoquen quan el desig i
les particularitats amoroses perden intensitat i continuïtat. Moltes relacions
caduquen perquè quelcom del seu ideal s'ha marcit, s'ha consumit i no sabem
com mantenir la flama encesa. Tenim veritables dificultats per respondre que
vol dir estimar; quedem reduïts en paradisos on es practica la cosificació del <em>partenaire</em>, on no s’admet <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la frustració i s’evidencia la poca
disponibilitat al do sense mercadeig.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoErUheQBVUJ672r4MsEEJKHKJ-DUodErxqVEPuYln6-pH38whFFYN59uWZ-UNuivx4XenvzAb0MWW8poxPIhkRTuHRJgCxg02qBL9Ob3lerB5KvJO3bEuZzWe98AcTaf-l5ZC8S4lWbhE/s1600/eros_psique.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoErUheQBVUJ672r4MsEEJKHKJ-DUodErxqVEPuYln6-pH38whFFYN59uWZ-UNuivx4XenvzAb0MWW8poxPIhkRTuHRJgCxg02qBL9Ob3lerB5KvJO3bEuZzWe98AcTaf-l5ZC8S4lWbhE/s1600/eros_psique.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">En aquests paranys que tota relació amaga dins la
subjectivitat de cada emparellat, s'hi configura un més enllà de l'amor i del
plaer, del ser, fer i desenvolupar-se junts, un més enllà que acaba seduït pels colors dels capricis impulsius del desig, que deixen les seves marques, els seus tatuatges, dins i
fora del subjecte, de la parella i també en la família.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Des de l’experiència quotidiana escolto aquests bressols que assenyalen singulars maneres de relacionar-se, de mostrar les formes particulars d'experimentar el malestar en el nostre temps. Parelles i famílies on nia i es
desenvolupa l'època i la cultura de l'abús, on s'hi adoben els conflictes amb l'amor, el poder
i l'angoixa d'existir. </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoErUheQBVUJ672r4MsEEJKHKJ-DUodErxqVEPuYln6-pH38whFFYN59uWZ-UNuivx4XenvzAb0MWW8poxPIhkRTuHRJgCxg02qBL9Ob3lerB5KvJO3bEuZzWe98AcTaf-l5ZC8S4lWbhE/s1600/eros_psique.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoErUheQBVUJ672r4MsEEJKHKJ-DUodErxqVEPuYln6-pH38whFFYN59uWZ-UNuivx4XenvzAb0MWW8poxPIhkRTuHRJgCxg02qBL9Ob3lerB5KvJO3bEuZzWe98AcTaf-l5ZC8S4lWbhE/s1600/eros_psique.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoErUheQBVUJ672r4MsEEJKHKJ-DUodErxqVEPuYln6-pH38whFFYN59uWZ-UNuivx4XenvzAb0MWW8poxPIhkRTuHRJgCxg02qBL9Ob3lerB5KvJO3bEuZzWe98AcTaf-l5ZC8S4lWbhE/s1600/eros_psique.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"> </a><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Estem vivint un canvi radical de la intimitat humana on resulta
poc estabilitzadora aquesta tendència a "normalitzar", lo que fa un
moment no era tolerable ni suportable. Ens descol·loca aquesta tebiesa en adaptar motlles perquè tot sigui
possible, per coronar el "tot s'hi val" i disfressar-ho amb
qualificacions de respecte, drets, aperturisme, democràcia, visió moderna,
globalització, riquesa cultural, etc. Tot plegat fa pensar amb la dificultat
que podem tenir per orientar-nos, per saber d'aquests moments bojos i controlar-ne el rumb.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els mitjans d'informació i comunicació ens ensenyen un ampli mostrari de relacions </span></span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">de parella avui, amb il·lustracions incloses. <em>Realities </em>televisius on s’exhibeix
i alliçona sobre les particulars expectatives i demandes que cal fer-li a un
home o dona que exageren uns cossos erotitzats per encerclar la <em>Tyché</em> del desig. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fórmula que té èxit per aquells espectadors acostumats a viure aventures virtuals. Un espectacle que seguint els manaments abusius, tot
s'explicita, tot es mostra. La intimitat deixa de tenir els seus secrets per
passar a ser de domini públic, exhibida. Una rendició que s'afegeix a les xarxes socials que, com a nou circ romà, inclina el polze capritxosament,
amb aquella sensació de sentir-se especial...<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La cultura de l'abús neix de l’excés i de la carència.
Neix de la desorientació i el descontrol psicosexual que sentim. Neix de la vacuïtat
del respecte i la manca de delicadesa per l'amant, de la corrupció de la sexualitat. Una
sexualitat que fa temps que ja no va de la mà de l'amor romàntic, si no que
resta exposada en diferents prestatgeries, mostradors, escenaris i pàgines web
sempre a punt per sacsejar el gaudi d'aquells que necessiten un més enllà del plaer. Sexe
a l’ús, pornografia a la carta, sexe virtual, sexe imaginari, amb presències,
absències i parafilies.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La cultura de l'abús comporta un forçament en la relació cap aquest altre que necessitem controlar, dirigir, dominar,
assetjar, cosificar, anular, usar i, fins i tot, destruir. Hi ha dramatisme quan es
malmet el vincle, quan <em>Eros i Psique
</em> no poden esdevenir amants i s'enfronten a mort. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si tenim una mica de paciència, pot ser aviat, homes i
dones no en sortirem tant malparats de les nostres relacions impossibles, canviants
i caduques. Tal com van les coses, les futures relacions de parella, amb qualsevol
tipus de versió sexual, formaran part d'un pack que es podrà adquirir per
internet a mode de xip, perquè el puguem introduir en el dispositiu que calgui i
donar-li la configuració que determinem en cada cas, per a millor ús i abús.</span> </span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-46454474797379935062013-09-05T10:00:00.001-07:002013-11-15T02:24:42.551-08:00ADDICCIONS QUOTIDIANES<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">
Per pensar les addiccions hem de
travessar el camp de les drogodependències, de les toxicomanies per tal d'interrogar
les nostres formes de vida vinculades a uns objectius molt concrets que la
societat de consum ens proposa. Hem de sobrepassar l’individu addicte perquè,
cada cop amb més contundència i deixant un rastre devastador, és la societat qui
assumeix l’addicció com un mode de vida.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">L’addicció és una esclavitud, és
una dependència acompanyada d’un comportament ansiós que cerca callar un desplaer, una necessitat
inquietant i descontrolada per trobar un alleugeriment momentani al neguit, al buit, amb conseqüències
negatives pel subjecte i la societat a mig termini.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">La nostra cultura continua
proposant el consum d’objectes i sensacions, com una de les prioritats i
necessitats més importants per viure, suposadament, en un bon nivell de
benestar i promou tot tipus d’espectacles i promeses perquè els objectes de
consum esdevinguin píndoles de felicitat temporal. Píndoles amb efecte
transitori que cal reposar, renovar i seguir pretenent. Objectes, que un cop
consumits, ens allunyen de les promeses excelses que pregonaven i que, en cap
cas, satisfan les necessitats que, altrament <span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">segueixen mobilitzant els nostres desitjos perquè ens seguim sentint insatisfets</span>. Podríem dir que la
proposta que ens fa la cultura de la que participem és: hem d’esdevenir
addictes al consum com a forma d’existència. D'aquí a parlar de patologies de consum, un pas.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Qualsevol addicció sempre
necessita de la insatisfacció, de certa buidor per omplir, per repetir certes conductes i el
consum continuat del que sigui. La nostra societat, ha construït
tot una mena d’entramats on l’individu no acaba de trobar el seu lloc, deambula
i és perd. Xarxes on les il·lusions resten en l'imaginari com a encanteri i
seducció i és desencanten i ens deceben en la realitat.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Des d’aquesta perspectiva podem
seguir pensant que les addiccions son una malaltia? Si la societat adopta
estils de vida addictes, vol dir que es una societat malalta? Potser convé a molts pensar en termes de malaltia, en termes mèdics, doncs això suposa, al marge de molts guanys per les farmacèutiques, que nosaltres no hi tindríem res a veure amb el que ens passa. Que les nostres addiccions vindrien determinades pel cervell, la genètica. El cas és que una de les addiccions mes comunes és la que tenim als fàrmacs i productes que redueixen qualsevol dolor i/o malestar per petit que sigui: analgèsics, ansiolítics, antidepressius, estimulants, tranquil·litzants...</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">No és el mateix parlar de malaltia
que de conducta addictiva, que té a veure amb una particularitat estructural,
on l’addicció podria ser un signe vinculat a una forma de ser i estar en el món, un malestar
que cal cercar i repensar des de les fonts socioculturals que li donen cova i
des de cada subjecte addicte i depenent en particular. Certament que la perspectiva que proposem té una connotació clarament psicosocial, ens implica.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Un fet paradigmàtic i desconcertant
és que el consumisme vagi lligat a la consideració de progrés. Produir i
consumir lo màxim possible són baròmetres de l’economia de mercat, són factors
analitzables per comprovar si un país segueix el bon camí per tal de que el
capital segueixi donant possibilitats per seguir consumint, comporti poder
econòmic i estatus davant altres països. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH5IGQAihrK5yeK39YKDDSEh4GqTkGFMUQ5bTgFCctaBoXNCCskPRWcGG00pRZAK9v9zem8eQg1XPKylPDVCwqjjOdI2xYVt1ZaeEwTetbezJ2DTV0A9hv4u4pAibQBUV-g_IEbrkNT3oI/s1600/la_metamorfosis_de_narciso_Dali.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjH5IGQAihrK5yeK39YKDDSEh4GqTkGFMUQ5bTgFCctaBoXNCCskPRWcGG00pRZAK9v9zem8eQg1XPKylPDVCwqjjOdI2xYVt1ZaeEwTetbezJ2DTV0A9hv4u4pAibQBUV-g_IEbrkNT3oI/s320/la_metamorfosis_de_narciso_Dali.jpg" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Treballar per consumir i consumir
per seguir treballant i suposadament donar més treball quan més és consumeixi, és
una paradoxa i una perversitat. Doncs aquesta oferta de vida ens està consumint; ens està desgastant,
decebent i generant sensacions de buidor perquè les nostres necessitats apunten
a un més enllà de la addicció als objectes, a les sensacions i il·lusions que hi venen associades. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">En altres articles d’aquest blog, nombràvem
aquesta tendència, a tot nivell, de com ens hem anat distanciant els uns dels
altres. Parlàvem de com vivim vides molt individualitzades i destinem poc temps
i pocs espais a incloure relacions plurals vertaderes, consistents, amb desig i
sentit. L'addicció també dona compte d'una insatisfactòria sexualitat.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">A mesura que els individus ens hem
anat distanciant humanament, més ens hem adherit al nostre JO i als objectes i
experiències que li prometen fantàstiques sensacions. <em>L’egoaddicció, l'egodependència </em>i la manca de plenitud i
honorabilitat de la paraula, ha convertit el nostre discurs en un autèntic bla,
bla, bla, que ens avorreix amb molta facilitat. Un discurs buit de sentit, que no
ens omple i on la majoria de vegades ens descol·loca en les relacions que
podem intentar construir. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Estem tant adherits a la imatge, a la façana,
que resulta molt difícil establir lligams sòlids. Resulta molt difícil creure
en l’amabilitat de l’altre, en la capacitat d’anar més enllà del JO. No és estrany que els anhels que són per a molts autèntiques fites addictives,
segueixin sent, avui per avui: l’èxit o la notorietat, el diner, el sexe, el poder,
l’exhibició, la tecnologia, els fàrmacs...Tot per al JO.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Addicció al Jo, addicció a tot
allò que comporti egosintonía, si, però a costa de força sensació de vacuitat, de
solitud, d'inseguretat, de fragilitat, d’allunyament de la subjectivitat, <span style="mso-spacerun: yes;"> distants </span>del que humanitza i acoloreix de sentit la
vida; lluny d’aquesta relació que exigeix sacrifici, possiblement amable,
inconsistent molts cops, imprevisible i de vegades insatisfactòria amb altres. Una relació necessària per ser, per existir, per seguir pensant, platònicament, amb <em>l'agapé</em> beneficiós i alegre que l'altre ens pot aportar i no quedar reduïts a una cosa entre les coses, a un objecte entre objectes.</span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-92106340290655604492013-08-09T02:52:00.001-07:002015-12-01T01:43:38.871-08:00DEPRIMIR L'ADOLESCÈNCIA<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Qui té o ha tingut fills en edat
adolescent, qui tracta amb ells, ha pogut comprovar les nombroses hores que
poden passar-se ajaguts, sense massa ganes de fer gran cosa, amb sensació
d’avorriment, no massa interessats pel que passa als seu voltant, i amb el
consol i l’espera d’un xiulet del seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">smartphone</i>
que espanti el temor a quedar oblidats en les xarxes socials.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Si bé aquesta actitud podria ser
una resposta a un estat d'ànim, fruit d'un nombre de particularitats en aquesta
fase de les seves vides i que podríem valorar com quelcom reactiu i normal,
també podem dir que, avui per avui, podria esdevenir un estat crònic. Crònic,
en forma de malestar repetitiu que desvitalitza al subjecte adolescent, al jove. Que el paralitza i li treu la força de combat, li xucla la capacitat de lluita
per la seva vida i pel que podria fer amb ella.</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Els adolescents i joves de la
nostra societat viuen un plus molt feixuc. A més dels seus estats singulars
que els psicòlegs evolucionistes diuen que toca en aquest moment vital, els adolescents han d'assumir
un dol i un neguit <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>molt més intensos, per
la percepció que tenen de sí mateixos i dels altres, en combinació amb aquesta
incertesa de futur que els hi estem transmetent. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Aquest estat crònic de somnolència que
pateixen i del que alguns no tenen massa interès en despertar, té a veure en com
han anat interioritzant el seu ser, sentir i fer en la civilització que els toca
viure. Té a veure amb les seves singulars experiències vinculars i afectives com a infants,
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com a fills, familiars, amics i ciutadans i el que els ha anat comportant per la seva autoestima i expectatives. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Importa molt el seu moment actual
amb tota aquesta quantitat de situacions per decidir, amb tanta incertesa per
com ser, amb tanta comparança, dubtes, ambivalències, ambigüitats; a més d’aquesta
proposta de futur esmorteïda que la nostra cultura i els nostres polítics i
governants <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s'obstinen en callar per esquivar
haver d’assumir el seu fracàs i responsabilitat, per estalviar-se dir, alt i clar:
No sabem quin futur! No sabem que fer amb vosaltres!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdlBvedO-N0-l9SkUf9QG5lwBasobi7atwv0e1-8Y8oKmTh2mN850_S6DUuq-IvEsmerzP_hx-vaSJd0pfQALkMV_slMo8auU4hcWtDomyFgUldRb66sU3rLI-bgmoQ-uWwHba_Njli_Mx/s1600/arbol+de+la+vida.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdlBvedO-N0-l9SkUf9QG5lwBasobi7atwv0e1-8Y8oKmTh2mN850_S6DUuq-IvEsmerzP_hx-vaSJd0pfQALkMV_slMo8auU4hcWtDomyFgUldRb66sU3rLI-bgmoQ-uWwHba_Njli_Mx/s1600/arbol+de+la+vida.png" /></span></a><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">És preocupant com pot respondre
cada jove davant una situació així, i més, si en compte de lluitar i fer-se
sentir, decideix optar per la indiferència, el desinterès, seguint l'exemple de
la societat i el moment que li ha tocat viure. Són preocupants aquelles fugides que poden cercar
per tal de no ser-hi. Absències i formes d'inhibició de les que ells, massa
sovint, en paguen un alt peatge, ja en el present.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Estem deprimint l’adolescència?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Alguns dels fenòmens més
rellevants que trobem en els estats depressius són: un important sentiment de
desvalorització, certa actitud autoagressiva i heteroagressiva com
a resultat d'aquest descontent. Un sentiment d'inadequació, de no sentir-se prou valuós,
acompanyat per una intensa insatisfacció i covardia moral. Amb un to més greu podem notar un
estat de retret reiteratiu, que inquieta i invita al menyspreu, un sentiment
d'inutilitat, d'indignitat, de decepció de si. Un estat que fa
decaure l'ànim, entristeix profondament i és viu amb força
pessimisme. <span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Hi pot haver manifestacions
contràries, es a dir, estats patològicament alegres, entusiastes i eufòrics on
és considera tot com a possible relativitzant qualsevol risc. És l’altra
versió, també tràgica, del que hom pot arribar a experimentar per tal de no
sentir el pes del no res.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Certament que l’adolescència
implica canvis estructurals importants que tenen els seus correlats i respostes
neguitoses, adaptades i malaltisses. Però més enllà de tot aquest procés on
cada jove, intentarà trobar sortides a les derives familiars, a les seves
relacions socials, a la relació amb el seu cos, a la seva sexuació i a l'envit
del seu futur professional, serà molt important el que diem i fem tots els
implicats en la seva educació, orientació i preparació.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;">Perquè un jove pugui
viure en un present i futur més esperançats necessita d’adults suficientment creïbles.
Necessita governants que trenquin motlles. Necessita experimentar la convicció i el testimoni d’homes i
dones de fe, capaços de fer-los confiança. Adults exemplars pel que fan, perseverants
en prioritzar els interessos de tots aquests nois i noies i decidits a canviar aquest
clixé que els fa adormir en el present i els nega un futur, reparant aquest
oblit i abandó a que se’ls sotmet i les conseqüències que comporta per a
cadascun. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 11pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quina esperança sinó, per aquests
futurs homes i dones, per aquell país, per aquella cultura i societat que no és
capaç de projectar un horitzó per als seus?<o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.blogger.com/" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="" /></a></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-37136935690593595762013-07-27T04:12:00.000-07:002015-08-14T04:06:38.218-07:00INDIVIDUALISME, SOLIDARITAT I VICEVERSA<span style="font-family: Verdana;"><span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: Verdana;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Les transformacions socio-econòmiques<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que s’han produït en les societats
contemporànies han promogut el desenvolupament de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’ individualisme i han deteriorat la
perspectiva de l’altre, la consideració de l’altre, però hi ha excepcions on
sembla que l’altre compta per nosaltres. Per què ens
importa el proïsme?<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: Verdana;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">L’accident del tren de Santiago
de Compostela ens ha commogut a tots. Primer per la quantitat de persones que
hi han deixat la vida, pels nombrosos ferits i pel dolor de totes aquelles gents
properes que pateixen aquestes pèrdues i ferides.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Aquest fet desgraciat ha desencadenat,
un cop més, la solidaritat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i heroïcitat de
les persones, ha promogut aquesta disposició empàtica que podem tenir de
posar-nos en el lloc de l’altre i actuar pensant més enllà de nosaltres,
pensant en aquest altre necessitat.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Persones anònimes i professionals estan donant un exemple d’humanisme i
fan aparèixer valors que no són precisament el que més és practiquen en la vida
quotidiana o els que més <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>s’ensenyen i
apareixen en el mitjans de comunicació. Fan falta situacions extremes perquè l’altre
importi? <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMvByw83pq5AJxKmDXaHp2pc9kQbwoitK8y_VpmvlO32XLQn7sW8VpHZt7DHilCA4VEjXcjGWDsxA3mCQnTIzJSSj5oaX0eGymaOFlXskRdEMYZuhgenDnFq-g8RC9JMctE2ijY3KsEzNM/s1600/valors.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMvByw83pq5AJxKmDXaHp2pc9kQbwoitK8y_VpmvlO32XLQn7sW8VpHZt7DHilCA4VEjXcjGWDsxA3mCQnTIzJSSj5oaX0eGymaOFlXskRdEMYZuhgenDnFq-g8RC9JMctE2ijY3KsEzNM/s1600/valors.png" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">La solidaritat, com altres
valors no responen a la “marca Espanya”, com diuen alguns mitjans, sino que són
estils de vida que es transmeten des de la família, l’escola i la societat a la
que pertanyem. Són qualitats humanes que propicien una forma de viure i
conviure, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>són patrimoni de la
humanitat,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de tot aquell que vulgui conèixer-los,
endinsar-s’hi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i practicar-los, per tal
de poder-los viure i transmetre.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Tinc quelcom que em fa
dubtar: Si aquesta societat capitalista i consumista, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ha promogut el “tot, aquí hi ara”, fàcilment
podem reconèixer que l’ impuls a l’acció, ( com dèiem en anteriors articles),
supera amb molt al de la reflexió i el sentit dels fets. Aleshores, què passa
perquè molta gent s’impregni d’aquest alè solidari i actuï i es commogui amb
els necessitats, amb els que pateixen desgràcies, fins i tot posant en risc la
seva vida o sobrepassant límits que altrament hom ni és plantejaria?<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Hi ha qüestions que se'm fan insistents en tot
aquest succés: on està el límit entre la informació i la mercantilització de la
desgràcia que segur que té un propòsit per aquells que la promouen? Per què
tanta reiteració informativa, amb les mateixes paraules, les mateixes imatges,
els mateixos continguts, segons es tracti d’un mitjà o altre, d’una cadena de
TV o altra?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com és que una tragèdia pot
arribar a convertir-se en un espectacle? De que se’ns proposa que gaudim?<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif";">Certament que situacions com
aquestes sacsegen el sac dels valors i el valor del pluralisme. Un pluralisme
de diversitats humanes que posa a prova la nostra autenticitat, doncs la vida
quotidiana ens proposa avaluar la nostra coherència,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens interpel·la sobre quins valors volem per
la nostra vida amb altres i el que és més important: si aquests valors formen
part de nosaltres o els “consumim” segons interessos, a la carta.</span></div>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-39754998704667071822013-07-12T07:45:00.003-07:002018-02-05T08:23:10.783-08:00PSICOANÀLISI: UNA APOSTA PER ÉSSER<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">És molt necessari que hi hagi professionals del camp de
la salut, de les humanitats, de les ciències socials i de l'educació,
(psicologia, medicina, treball social, pedagogia, sociologia,
antropologia, filosofia, etc), que estiguin interessats pel present i futur de
les dones, homes, joves i nens des de les seves respectives disciplines. </span></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Un pas més seria que alguns d’aquests professionals
poguessin interessar-se per l'inconscient i esdevenir encara més sensibles a
les determinacions humanes que s’imposen a la ignorància subjectiva i que
condicionen la vida de tot individu. Determinacions aparentment sense sentit
però claus quan a fets que guien, dolen i commocionen el tipus de vida de
cada subjecte, el tipus de societat en la que vivim.</span></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></span></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Professionals interessats en la vida, la relació, l'amor,
l'alegria, el dolor i el sofriment humà, interessats per allò conflictiu del
subjecte que increpa el malestar amb ell mateix i amb altres. Professionals que
es preguntin sobre el sentit de la vida, per tal
d’aprendre de la inquietud del desig i dels rastres que deixa.</span></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></span>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman";">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Persones preocupades i honestes amb elles mateixes que
més enllà de mirar i assenyalar cap a fora quan el neguit els atrapa, es
pregunten si hi tenen quelcom a veure amb el que els hi passa, el que viuen i
com ho viuen.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman";">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">La formació psicoanalítica sol ser llarga i rigorosa. Des
de l’anàlisi personal que dura uns anys, l’aprenentatge teòric, clínic i
terapèutic que passa per un extensiu control del coneixement i saber fer amb
els malestars i trastorns psíquics, i un procés progressiu d’habilitació,
responsabilitat, reconeixement, garantia i possibilitat institucional. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmNOgbrsQ3WHdaLqyYTQkz-3vPU5K1YSVeEBQM4VGorJ5fqLoyuBp7th4z4v5hifSTdfVG45wtPYwfa4J52rkrmGFhqJxjA1Feutj__XA4k-fbljV2ckoqX43E8Jk4McBAYqzaodrHEcBv/s1600/untitled.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmNOgbrsQ3WHdaLqyYTQkz-3vPU5K1YSVeEBQM4VGorJ5fqLoyuBp7th4z4v5hifSTdfVG45wtPYwfa4J52rkrmGFhqJxjA1Feutj__XA4k-fbljV2ckoqX43E8Jk4McBAYqzaodrHEcBv/s1600/untitled.png" /></a><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Per la psicoanàlisi un subjecte sempre és únic, perquè té
una història i experiència de vida que res tenen a veure amb altres. Cada
subjecte té una connotació única pel que fa al seu desig, la seva posició
sexuada, el seu llenguatge i significació, la seva realitat psíquica interna, producte dels lligams, dels vincles amb l’Altre i amb altres.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman";">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">La psicoanàlisi, a més d’una teoria i mètode de recerca
de la ment humana, és una psicoteràpia que va més enllà de guarir el malestar i
el patiment que causen els diferents trastorns psicològics. Intenta que el
subjecte trobi el sentit del seu desig inconscient que l'interroga sobre qui és, que el fa patir i sobre la vida que porta. La psicoanàlisi puntúa al subjecte com a protagonista de la seva vida, responsable de la mateixa. Tot anàlisi demana un temps
prudent per trobar respostes a aquest existir, al malestar subjectiu i proposa un plus: obrir-se
al coneixement, a la pròpia veritat i autenticitat com a
subjecte.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman";">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">En una societat, i, -en el camp de la salut mental en
particular -, on hi ha tants “amos” que s’esforcen en voler imposar que no hi
tenim res a veure amb el que ens passa, que el patiment és, si o si, una
malaltia del cervell, un determini genètic; amos que ens diuen el que hem de fer, com ho hem de fer i
el que ens convé (psicofàrmacs inclosos), la psicoanàlisi continua vetllant per
la veritat del subjecte humà, per la particularitat del desig, per les causes de les penúries humanes que tant ens esforcem en silenciar, reprimir i
anestesiar en compte de conèixer, afrontar, manejar-les i reconduir-les d'altra
manera.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">L’ètica psicoanalítica es desmarca de l’ètica
moralista que ens diu el que hem de viure i com, el que està bé o malament. La psicoanàlisi continua vetllant pels efectes que tenen els vincles entre subjectes en una cultura determinada, per tal que aquests subjectes i la societat en la que viuen puguin trobar sortides al malestar, de
manera que és produeixin canvis en les formes de viure en relació i d'entendre la vida, tot
recuperant la consciència del que va en contra d'un mateix, del que fa mal i danya.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><u1:p></u1:p>La majoria de psicoanalistes som conscients
de les nostres limitacions i la del nostre mètode de treball, com la resta de
teories i praxis de la ment humana. Entre tots podem oferir molt, però costa
deixar les pugnes de poder, hi ha molts interessos en joc i aquí és on es
perden les aliances de construir un saber clínic i un saber fer per part dels professionals implicats, per tal de
poder oferir a cada subjecte que pateix un malestar o trastorn, el millor
guariment possible. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "times new roman";">
</span><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: "times new roman";"> </span></o:p></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; line-height: 115%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La salut
mental no hauria de caure en el parany de les presses que la actual societat del malestar
demana, i que es converteix en l'acció agressiva dels determinismes biològics. Cal donar respostes
però no podem acceptar quedar-nos sense la possibilitat dels nostres espais de
reflexió, coneixement plural de la ment humana, de les nostres maneres
d'entendre i procedir en els diferents tipus de psicoteràpies, de la possibilitat d'intercanvi, respecte i propostes
plurals creatives, tenint en compte cada subjecte. No podem deixar de banda la paraula del que pateix, l'escolta; hi ha massa en joc.</span> </span></div>
</span><div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-45167907822718466272013-06-02T10:53:00.000-07:002017-09-22T04:56:11.919-07:00ESCAPAR DE LA SORDIDESA DE LA VIDA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">É<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">s una de les reaccions humanes més instintives, automatitzades, temeroses del compromís i la confrontació: escapar, escapolir-se, fugir, evitar, despistar, oblidar, renunciar, inhibir-se, dimitir, migrar, dubtar, culpar a altres, negar l'evidència, evadir-se, somiar, imaginar, fantasiar, anestesiar-se, drogar-se...</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">T</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">otes aquestes i altres variables passen per diferents graus d’intensitat, depenent de cada subjecte i per tant condicionen de diferent manera l’experiència relacional, convivencial i vital. Hom pot donar-se mil i un arguments per escapar de la sordidesa de la vida, el problema és que l'equipatge subjectiu no es queda en el lloc del que hom s'escapa. </span></span></span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> </span></span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: verdana, sans-serif; font-size: large; text-align: justify;">Hi ha escapades i fugides creatives, que incrementen la força per canviar quelcom, transformar, reeixir, però malauradament no són les més abundoses. Hi ha moltes més persones que han fugit i fugeixen dels enemics, de les preocupacions, contrarietats, contratemps i situacions de conflicte, que les que s’hi enfronten o han enfrontat.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Algú deia que l’escapisme és un art no reconegut perquè les moltes formes que adopta no s’han vist mai com una resposta que autentifica la vida. Més aviat com una supervivència ranquejant. Una societat amb poca fraternitat, amb poca igualtat i generositat entre els subjectes, provoca inhibicions, escapismes. Els recels i els ressentiments fracturen els lligams i distancien les persones i els països.</span></span></span></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span></span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicyK-k8RgfITGXxmNLPe_I7jKEj-qs2BkEwqkro2j0TbodOVXtYyOgmXHyiqzerrTHlD_s3Izhmx0PLWKYxiEnOv4u7W8nenARYJ-b3SJaRcmpr5yMtPi86GMhwJ6KhvzRnQ9TzOZzRVX/s1600/escapada.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhicyK-k8RgfITGXxmNLPe_I7jKEj-qs2BkEwqkro2j0TbodOVXtYyOgmXHyiqzerrTHlD_s3Izhmx0PLWKYxiEnOv4u7W8nenARYJ-b3SJaRcmpr5yMtPi86GMhwJ6KhvzRnQ9TzOZzRVX/s1600/escapada.png" /></span></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Escapar-nos per evitar el desplaer, l’objectiu que costa esforç, el compromís, la responsabilitat, etc., és un dels esports predilectes dels subjectes amb estat de fallida, malalts d'amor, amb una visió descolorida del futur, insegurs i opacs. </span></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: large;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></span></div>
<span lang="CA"><span style="font-size: large;">
</span><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">L’escapisme arriba a ser per a molts un sistema de vida. Subjectes esgarrifats per tot allò que temen i dolen, encara que sigui un pessic. Subjectes que no suporten cap mena de malestar perquè no s’han exercitat en el noble art de l'enfrontament als reptes que la vida els presenta, des de els més comuns i qüotidians, fins els que resulten dolorosos i punyents. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Subjectes que en la mesura que perden el costum de posar en pràctica el seu potencial, les seves capacitats i limitacions, anticipen el fracàs amb les seves renuncies. Dubten tant d’ells mateixos que accepten abans qualsevol trampa acomodatícia per tal de no viure les veritables limitacions o suportar el sacrifici de l'esforç, ambdós dificulten l'acceptació del que som i del que fem. </span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Els límits, les impossibilitats que s’experimenten quan ens enfrontem a quelcom, marquen un llindar que ens assenyala que no és pot tot, però tampoc fugir de tot, sense conseqüències. </span><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">
</span><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: large;">El problema d’aquest “art” és que quan més ens escapem de tot allò que ens implica i incumbeix, quan més intentem disfressar la realitat, menys creiem en la possibilitat d'afrontar i resoldre la fragilitat i vulnerabilitat que anem sentint, assolint i acumulant.</span> </span></div>
</span>Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-30184353318796791502013-05-15T01:48:00.001-07:002013-10-27T11:39:24.500-07:00"TOT PER AL POBLE PERÒ SENSE EL POBLE"<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">
</span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El dèspota no té en compte la justícia si no la seva
voluntat i la dels propers al seu ideari. Abusa del poder que té i ho fa
oprimint, deixant un rastre d'infertilitat, inhumanitat i desolació. Aristòtil
deia que la tirania és lo més allunyat a una Constitució.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Els homes no han nascut per sotmetre’s però viuen
sotmesos. Han nascut per la fraternitat però viuen relacions desequilibrants
que produeix la dialèctica dominador/dominat. Han rebut el llenguatge com a
eina de comunicació, apropament i comprensió, però l’utilitzen per donar ordres
i hipotecar la seva voluntat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"></span> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><o:p><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Etienne de La Boétie en el seu text, “Contra un”, planteja la qüestió de la legitimitat de qualsevol autoritat sobre un poble i analitza les relacions de domini. </span></o:p></span><br />
<span style="font-family: "Verdana","sans-serif";"><o:p><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Sembla, diu La Boétie, que la naturalesa no ens hagi fet
per estar units si no per ser uns o dit d’un altra manera u+u+u+u. Diu que no
som lliures perquè ens fa por ser-ho, doncs no sabem administrar aquesta
llibertat, no sabem on limita i amb què, punt on entra en joc el diàleg
llibertat-inseguretat-temor-seguretat. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieT5VWWCU1bf7ffsjGYZshI3IJ3NbsP5UGtBgb05tHsFzeH560RLStbqIXwzBTxM9Q6hT1BZ-wg9wOHgrlM330pFS2TZiT-EZb1cCIreYJUnKpalw9a8oY7EEWjEAUwy6mVQbgyrCpOjTR/s1600/vacuna+contra+despotismo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieT5VWWCU1bf7ffsjGYZshI3IJ3NbsP5UGtBgb05tHsFzeH560RLStbqIXwzBTxM9Q6hT1BZ-wg9wOHgrlM330pFS2TZiT-EZb1cCIreYJUnKpalw9a8oY7EEWjEAUwy6mVQbgyrCpOjTR/s320/vacuna+contra+despotismo.jpg" width="320" /></span></a><span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Quan La Boétie parla de l’absolutisme i, en particular de
l’home dèspota, ho fa referint-se a lo perillós que pot resultar que aquest governi
legitimat per l’elecció del poble, més enllà de les particularitats
psicològiques o de les creences amb que basa les seves accions. Diu que aquest
és el tirà més perillós, és el que fa ús d’un despotisme il·lustrat.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Aquest funcionament despòtic de: “tot per al poble però sense
el poble”, no creu en les capacitats que dones i homes tenen per dirigir i
potenciar les pròpies iniciatives, exercici de la veritable llibertat, segons
La Boétie. Cada cop més, davant les imposicions i impossibilitats de viure amb
dignitat i llibertat hem de lluitar pels nostres drets, hem de defensar-los,
hem de fer-nos sentir.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">Els pobles necessiten, demanen i accepten tirans quan més
insegurs se senten. Són capaços de renunciar a les llibertats perquè la por a
la incertesa els paralitza. Ens lliguem a qualsevol fil, encara que sigui
imaginari, que ens doni un mínim de sentit al viure malgrat sigui a costa de
patir-ho. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;">La vida en mans de dèspotes, cínics, hipòcrites i amorals
resultarà molt sofrible. Quan es cau en el parany de la subjecció i de l'ofec entrem
en convulsió i desordre. És quan pot retornar el desig de cimentar nous pilars
que donin força i convenciment als subjectes per demanar més llibertat i tornar
a creure que una vida millor és possible i que hom hi té molt a fer, més que a
dir. És quan és pot intentar transformar aquells comportaments desviats i
nocius, sorgits del tipus d’educació i de cultura que vam rebre i mal
interpretar. </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Verdana, sans-serif; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Montesquieu deia: "No existeix tirania pitjor que l’exercida
a l'ombra de les lleis i amb aparences de justícia"</span><o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-23720335273611426942013-05-07T01:34:00.000-07:002015-09-18T01:43:50.047-07:00VULL RES: EL DESIG EN L'ANORÈXIA <br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">El títol d'aquest escrit reflexa un dels
posicionaments, de les expressions que podem constatar en una persona que té un problema
important amb l’alimentació; una dona (majoritàriament), un home o un infant. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quan hom no vol menjar i deixa de menjar,
podem dir que no està influït pels mateixos motius.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">L’anorèxia, per a la
psicoanàlisi no és una entitat nosològica aïllada, la considerem un símptoma,
una síndrome, si és vol, dins d’una estructura clínica concreta: neurosi,
psicosi o perversió. Un símptoma enigmàtic i complex, que cal desxifrar, fins
hi tot cal valorar una intervenció mèdica a nivell d’hospitalització per les
conseqüències que pot comportar per a cada pacient. Així de greu.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Des de la
insistència en mantenir el desig insatisfet: vull res!! o no més!!
i poder dur-lo fins a les últimes conseqüències, fins a no voler menjar per por
a ser enverinat o enverinada, a ofegar-se, deliris que podem trobar en algunes
malalties més greus com les psicosis. Dins de les estructures esmentades,
aquestes persones tenen una relació molt peculiar amb el menjar i tot el que hi
té a veure o pot estar-hi relacionat. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-xQaOs-p6P2XR39mesLswzRDYmXR-D49c_6moT2LRHFcCQPrerXx7dOJya5BT5jrVSvi7EGdVb6hQNvHfAYDFfRElRtUyVsNBPHTp0RAtkmNtFze6YVaMuhEcNRGUhBNNFVYnDC_WSX89/s1600/ANOREXIA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-xQaOs-p6P2XR39mesLswzRDYmXR-D49c_6moT2LRHFcCQPrerXx7dOJya5BT5jrVSvi7EGdVb6hQNvHfAYDFfRElRtUyVsNBPHTp0RAtkmNtFze6YVaMuhEcNRGUhBNNFVYnDC_WSX89/s1600/ANOREXIA.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Cada subjecte ens
mostra el seu entramat, el trànsit i el tràmit que suposa haver d'ingerir, empassar el que no es vol, haver de viure amb una inquietud constant per estar
habitant un cos que és repudia i és viu i veu com un defecte continuat; alteracions
de la forma i la imatge corporal en aquest festeig progressiu amb la mort. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">El cos juga un
paper important, un cos sempre imperfecte al que se li recrimina, des de la
malaltia, no estar a l’alçada dels desitjos de perfecció que té el subjecte anorèxic.
El volum i la morfologia d’aquest són percebuts sempre com un excedent. La
distorsió de la imatge corporal és un símptoma persistent i una raó simbòlica
que apunta a la posició sexuada de cada pacient. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">L’anorèxia és el
brot d’un patiment antic i forjat en el temps, on en un primer moment restà
reprimit i pot tenir altres textures o diverses repeticions temporals. Després,
els avatars de la vida l’han fet retornar i manifestar-se, en un moment precís i amb certa virulència.
<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">La xarxa imaginària
i determinades fantasies vinculades a la història de cadascú ens orienten per
tal de separar els senyals, (símptomes), del fenomen de l’anorèxia que
s’assemblen en el continent però que s’allunyen quan al contingut de les
motivacions inconscients que té cada subjecte anorèxic. Les particularitats dels
vincles familiars també tenen una rellevància notòria en el treball amb els
trastorns de l’alimentació en general. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">La cultura del
nostre temps podríem dir que afavoreix la proliferació d’aquest fenomen. Un culte
obsessiu i imperatiu per la imatge, les dietes i “la línea que s'ha de mantenir”, promouen cànons de bellesa on destaca un cos sec, fins i tot informe,
sense corbes. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">És fonamental
proposar un tractament cas per cas per tal d’esbrinar les necessitats més
immediates d’intervenció psicològica i mèdica. Un sofriment simptomàtic amb
dues cares, la que té veu i clam: No vull res! molt semblant per a tots els que
pateixen aquest trastorn i l’altra cara que cal anar esculpint per poder veure
que s’hi amaga dins la “pedra” subjectiva sempre deforme, sempre insatisfeta i
amb el perill d’esquerdar-se si hom no troba les vetes fermes que poden donar
certa consciència i consistència al JO. <o:p></o:p></span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-14335823902744917732013-04-23T02:01:00.000-07:002018-02-28T23:15:39.552-08:00"BINGE DRINKING" O LES PARADOXES DEL "BOTELLON"<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><o:p><span style="font-family: "times new roman";">
</span></o:p></span></span><span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Veure molta quantitat d’alcohol en poc temps, sobretot de matinada, amb
la intenció d’intoxicar-se s’anomena ara, no només “botellón”, si no “binge
drinking”. </span></span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Una praxi molt estesa entre adolescents i joves que ja
forma part del registre de possibilitats d’oci, (drogues incloses) de cap de
setmana i d’excursions de final de curs que hi podem trobar en algunes ciutats
i pobles que accepten aquest turisme de borratxera i “colocamenta” per fer
calaix, girant el cap a les conseqüències d’aquesta manera tant peculiar i
nociva d’entendre la festa.<o:p></o:p></span></span></span></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<span style="font-family: "times new roman";">
<u1:p></u1:p>
</span><br />
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Què pensar de les institucions i locals que donen permís o fan la
vista grossa perquè aquests excessos siguin més accessibles? Què fer des de les
famílies, des de les escoles i universitats, mitjants d'informació?<u1:p></u1:p> Quina prevenció?<o:p></o:p></span></span></span></div>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
<span style="font-family: "times new roman";">
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<o:p><span style="font-family: "times new roman";"></span></o:p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQiV3Ff76PhxgtScUHsJ0mbXyn4JLUfLCGBgdz4T_3Rp5-uruEuMXIaGUCkEieU2ze4DlvajqpQkc4KWf_s-QJvBJIVC8XpI4zRxgTzcs4t58u5vGyoeNujIuupTZufjzqKfUwzFyzU1No/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQiV3Ff76PhxgtScUHsJ0mbXyn4JLUfLCGBgdz4T_3Rp5-uruEuMXIaGUCkEieU2ze4DlvajqpQkc4KWf_s-QJvBJIVC8XpI4zRxgTzcs4t58u5vGyoeNujIuupTZufjzqKfUwzFyzU1No/s1600/images.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Els dijous i, sobre tot els dissabtes, qualsevol plaça,
carrer o jardí, pot resultar un lloc idoni per fer rotllana i sense massa
paraules ingerir grans dosis d’alcohol, com si es tractés d’un concurs de
mèrits, entre esperpèntiques cridòries i bufecs, riallades, sensacions de
mareig, atordiment i vòmits. També sovint algun coma etílic amb el perill que
comporta.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times new roman";">
<u1:p></u1:p>
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">El “binge drinking o botellón” és una mena de bulímia
líquida, doncs es posa a proba una ingesta massiva fins a rebentar, fins que el
cos diu prou d’una manera alarmant en cada cas. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "times new roman";">
<u1:p></u1:p>
</span>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: "times new roman";">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Les conseqüències i motivacions seran un gran registre
particular en una praxi de grup. Doncs cada adolescent i jove tindrà els seus
perquès subjectius per deixar-se hipnotitzar i repetir un i altre cop el mateix
ritual. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman";">
<u1:p></u1:p>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Certament que la ingesta continuada augmenta el risc de
dany, tant a nivell psicològic com neurològic. També pot augmentar un cert menys preu
de si mateixos, una certa sensació de inadequació i desorientació. Solen ser
joves força influenciables pel grup i amb cert neguit per la inseguretat i
malestar que senten per determinades situacions de la seva vida passada i
actual. Generalment els costa parlar d’ells mateixos, posar-se en contacte amb les seves emocions i sentiments i se senten temerosos
davant la vida i les relacions que tenen que anar afrontant. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman";">
<u1:p></u1:p>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">A nivell neurològic trobem una dificultat important per
restar atents i concentrar-se, hi pot haver pèrdues de memòria evocativa i si
hi ha intoxicacions greus i continuades podem pensar en quadres més complexos
com la psicosi alcohòlica, delirium, etc.<o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "times new roman";">
<u1:p></u1:p>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Quin contrasentit que la festa i la diversió hagi de
comportar a molts joves un dany pel fet de buscar l'alegria en una botella d'alcohol i no en la relació amb els qui van de marxa.</span></div>
<span style="font-family: "times new roman";">
<u1:p></u1:p></span></span></span>Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-48287174561415123232013-03-06T02:15:00.000-08:002013-10-24T05:35:25.516-07:00POR I MANIPULACIÓ POLÍTICA<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Per als psicoanalistes el diagnòstic d’una
societat passa per fer un repàs a fons de la relació
entre la Llei i el conflicte particular que els subjectes d'aquesta presenten, entre altres possibilitats.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Viure en societat
implica renuncies pròpies per tal de deixar espai a l’altre i fer possible una
certa convivència, malgrat l’excedent de malestar estructural que aquestes
renúncies comporten per a cadascú. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">L’ordre social és
necessari per regular la relació dels homes entre si. Però que fer quan el que
està desorientat i actua desordenant aquest ordre social és l’Estat? Quan
aquest no exerceix el poder polític per al bé comú? Què fer quan aquest Estat
abusa de les seves atribucions en perjudici de la justícia social i el millor estat de
benestar possible que li deu sempre als ciutadans? Què fer amb una forma d’exercir el
poder que abusa y perverteix l’ordre i la vida del poble?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">No oblidem que és
el poble qui sempre té el poder, malgrat se l’oprimeixi, i tots els polítics i
governants elegits democràticament són, només, els representats, els servidors d’aquest
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poble. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0m5YG2ZlUTdvqdJkwc_Oiz0Skk8dt1n-uB-Cul8606G0NAP5LS2u4osu4W0jHQ1Udx5WsbOujFymxmFQ3UNFXAw97iCwtroLVHz5CfoyguVHVbPu-m5hHhgy0u7Q4n0EgO_jPZSsbUL4a/s1600/pancarta.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0m5YG2ZlUTdvqdJkwc_Oiz0Skk8dt1n-uB-Cul8606G0NAP5LS2u4osu4W0jHQ1Udx5WsbOujFymxmFQ3UNFXAw97iCwtroLVHz5CfoyguVHVbPu-m5hHhgy0u7Q4n0EgO_jPZSsbUL4a/s1600/pancarta.png" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Si aquests representants
perden el nord i es dediquen a sembrar enfrontaments en compte de diàleg, a
transgredir i perjudicar en compte de vetllar per la salut social, calen clams
de rebuig, cal ocupar els carrers, protestar, indignar-se i sobre tot utilitzar
el que calgui per fer sentir el pes de la paraula que demana un dret a
decidir com volem el nostre futur.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;"></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Cal Fer-ho
en pau, amb la força dels arguments lícits, amb molta passió i sense agressió i violència. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Estem en un moment
on la societat està dividida per la desconfiança en els seus representants, per
les impossibilitats i precarietat de la vida i benestar, per imposicions i desorientació
del present i futur, per abusos, cinismes i hipocresia. Cauen les institucions
i els lligams humans es perverteixen i amenacen fractura. Cap on anem? <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quins són els nostres referents? Qué volem?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">És el poble el
culpable de tot aquest enrenou? Si, tots i tenim a veure d’alguna manera, per
les nostres peculiaritats, per com hem viscut, per la nostra forma de procedir, per no saber triar o no saber
qui ens pot representar i vetllar millor per al present i futur, etc, etc. Tot aquest
remenat porta les seves conseqüències i responsabilitats que uns tenen més que
altres, però cadascú té la seva. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Vivim situacions
que ens han dut a patir la inoperància, la ineficàcia, la mesquinesa, la
manipulació, l’engany i la manca d’ètica d’aquests homes i dones que en els
últims anys han exercit i exerceixen poders polítics i no polítics i que s’han dedicat més a
engreixar el seu JO i les seves butxaques que a tenir cura i vetllar per tal de nodrir-se del seny necessari, tot treballant per al poble, per la gent que els va fer
confiança. </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Si l’Estat continua
actuant de manera coercitiva generant por als ciutadans, si continua
manipulant i faltant a la veritat i a la legalitat, si el missatge esperançador
no comporta un canvi radical quan a les possibilitats de consens i unió, no hi
haurà més remei que ingressar aquest Estat a un sanatori per tal que és guareixi de
les seves alteracions de judici.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">El malestar actual
està massa tocat per la desconfiança, per la sensació d’assetjament i abús.
Cada cop hi ha més persones que es mostren impulsives en compte de dialogants, atemorides
en compte de confiades, perverses en compte de solidàries. Cada cop notem més els
efectes de la coerció, desconsideració i opressió inhumanes. Això és perillós
per una convivència en pau o pot ser necessari per tal de trobar nous sentits al
que no va bé, nous escenaris per a la nostra civilització. <o:p></o:p></span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-20087693417805304602013-02-27T02:12:00.001-08:002014-06-26T06:28:05.566-07:00IMPULSOS AUTODESTRUTIUS, i (II)<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">En la meva pràctica
clínica, no recordo que ningú que tingués tendències autodestructives és negués
a parlar d’elles. Ara bé, cal tenir en compte, cal intentar cercar allò intern
que pot empènyer a actuar en silenci (idees, malalties greus...), dins del
subjecte.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOtp8OrKhBp0521SG6MBadAOTTFX9X7J4bzLJlELKG4Na9N5YwpOXvlGVHR-lSP2gbG1zbi4lWdJLEdIu5lMAm6RM4q92z3H8JD2Ga0kjlbnR0n3ihoHAAvK9KKllwfLaXNerv5SjxNcVX/s1600/suicidi+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOtp8OrKhBp0521SG6MBadAOTTFX9X7J4bzLJlELKG4Na9N5YwpOXvlGVHR-lSP2gbG1zbi4lWdJLEdIu5lMAm6RM4q92z3H8JD2Ga0kjlbnR0n3ihoHAAvK9KKllwfLaXNerv5SjxNcVX/s320/suicidi+1.jpg" height="308" width="320" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Parlar i elaborar,
en la mida de lo possible, és un primer pas terapèutic, un més enllà de l’acte
i que pot donar plenitud a la paraula, a la lectura del fantasma particular que
embolcalla el pensament lesiu. Un acostament al sentit del patiment, a les raons
sordes que actuen més enllà de la consciència. Treball de recerca per tal de
donar-li a l’impuls un nou escenari, incruent, un nou estatut. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Hi ha també
patologies severes a les que és molt difícil accedir-hi des d’un treball psicoanalític
i psicoterapèutic només, i que cal saber diagnosticar amb precisió per tal
d’intentar reduir riscos. Em refereixo a les psicosis maniacodepressives o
bipolars, on hi ha un risc important de conductes auto lesives, també altres
malalties com l’esquizofrènia i la paranoia, etc.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Què fa que hom
perdi les ganes de seguir vivint? Què fa que una persona és pugui negar la vida,
restar mort malgrat seguir vivint? Dedicar-li la mort a algú?</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Pors, temors,
decepcions, pèrdues, fracassos, desamor, malentesos, ofuscacions, desenganys...,
associats a una estructura de personalitat determinada fruit d’una història de
vida, de relacions, d’expectatives, i experiències quotidianes concretes i
singulars.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Persones amb un
important grau de desesperança acompanyada d’un sentiment viu de desemparament.
Símptomes que trobem, entre altres malestars possibles, als estats depressius
greus.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Hi ha persones que
per les seves característiques personals és consideren poc estimades, se senten
com una càrrega per els altres. També hi ha qui pot patir un impuls
incontenible de venjança i còlera cap algú i la seva tendència o acte suïcida
pot arribar a ser un missatge pòstum.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">La impulsivitat
anul·la la paraula, la reflexió, la raó, per la qual cosa el subjecte que pensa
i pot parlar sobre les seves idees i la seva manera de procedir, té menys risc de
fer-se mal, de suïcidar-se. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">La concepció i expectatives vitals que tingui cada persona, sens dubte que pot influir en l’elaboració i contenció
dels impulsos autodestructius. Per exemple, hi ha factors espirituals i de fe
que tenen la particularitat de contenir l’acte impulsiu, així com altres poden
promoure’l. El més significatiu per ambdues possibilitats és el grau de
consistència de la fe del subjecte pel que fa a lo transcendent, amb el proïsme
i el nivell d’esperança en que està basada la seva creença. <o:p></o:p></span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-40721045708594315572013-02-13T03:23:00.000-08:002013-08-04T02:06:18.251-07:00IMPULSOS AUTODESTRUCTIUS (I)<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Sentir-nos
contrariats per una pèrdua d’esperança, per un dany viscut com irreparable, per
quelcom que ens produeix ràbia, còlera, agressivitat, són situacions que poden cridar a la desesperació del subjecte i a respostes reactives desmesurades i
impulsives.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">L’impuls
autodestructiu més extrem que és pot posar de relleu en moments crítics, i
segons la singularitat psíquica de cadascú, és el suïcidi. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Quines persones
presenten aquest risc?<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Bàsicament aquelles
que ho anuncien, que avisen que es volen suïcidar. De fet moltes de les
persones que han fet un intent de suïcidi ho han avisat, sigui a la família, a amics. Tot suïcidi o tot intent, porten el seu propi missatge dirigit a algú altre. Compte
amb pensar i creure que, qui parla de suïcidi no el vol dur a terme, que només és un crit d'atenció, un "farol".<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Son persones que solen presentar senyals evidents de menyspreu cap a si
mateixes, importants sentiments d’indignitat i culpa. Són subjectes que creuen
haver comés alguna mena de transgressió imperdonable, Tenen un to anímic trist i inhibit o, contràriament poden mostrar-se excessivament eufòrics. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;"></span><br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">
Tenen poca esperança en l’avenir i solen fer una interpretació de la realitat en negatiu. Molts és queixen de que la seva vida no té sentit i experimenten un intens sentiment de dolor i buidor. </span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">També hi ha persones que mostren un estat d'excitació, hiperactivitat i exaltació que poden abocar a comportaments de risc, per la dificultat de control que tenen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Bona part de les reaccions impulsives i conductes autodestructives poden anar relacionades amb la
ingesta de drogues i alcohol, fet que comporta un factor de risc important quan es prenen decisions sota els seus efectes, (conduir begut i/o drogat).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">La influència de les
drogues i l’alcohol gesten un comportament poc reflexiu, no fa falta ser-hi
addicte, n’hi ha prou amb consums esporàdics. </span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Si el consum de
tòxics esdevé constant o crònic la persona pot patir serioses alteracions del judici, costar-li
discernir amb claredat i pot augmentar el nivell de risc pel que fa a la seva integritat física i psíquica. El més important però és que la addicció continuada és, potencialment, un suïcidi lent, una autodestrucció gradual.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM7kEXJQVwOC-OGa2YerRcwh73RS-pL9BhgMGkGhw7xMr4neP60ulaXIOlfv5Nm8ymFMuInDW-Ggm7XWbKFwYbyBM1fZfFS5Zt6y2845KyqvChlIICdZ9BRNCfHrt3VVhyphenhyphen6DT78u8wp2bk/s1600/suicidio+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM7kEXJQVwOC-OGa2YerRcwh73RS-pL9BhgMGkGhw7xMr4neP60ulaXIOlfv5Nm8ymFMuInDW-Ggm7XWbKFwYbyBM1fZfFS5Zt6y2845KyqvChlIICdZ9BRNCfHrt3VVhyphenhyphen6DT78u8wp2bk/s1600/suicidio+2.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Generalment l’addicció
comporta força tensions en les relacions que el subjecte té amb els altres,
fonamentalment amb la família, amb la parella, a la feina, amb els amics, etc., arribant a
situacions límit susceptibles de desencadenar una temptativa de suïcidi, per
l’augment de conflicte, tensió i negativitat cap a si mateix.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">És important pensar
en aquests “accidents” que succeeixen arreu (feina, trànsit, dopatge en
l’esport, esports de risc, etc.) i que molts cops són el resultat d’un suïcidi
indirecte, doncs, més enllà de considerar-los fortuïts hi podem trobar elements
i factors personals o conductes que ens poden donar pistes d’un malestar i/o
sentiment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’impotència i desesperació, molts
cops desconegut o menystingut per les persones de l’entorn, però viscut amb
intensitat per la persona que ho pateix.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Altre punt a
tenir en compte com a risc d’impulsos autodestructius és la sensibilitat, la fragilitat del
subjecte quan pateix una pèrdua significativa: una persona estimada, situacions
viscudes com un fracàs o decepció (amor, feina, projectes, estudis, fortuna,
disfunció, incapacitació, malalties incurables, etc).<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">No hi ha pèrdua,
fracàs o limitació sense importància. No ho vivim tots de la mateixa manera.
Forma part de la singularitat de cadascú la intensitat amb que es visqui un
sentiment de pèrdua, també el grau d'inestabilitat que pot produir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">El que si sabem és
que hi ha un risc a suïcidar-se quan hom ho pensa amb certa insistència, quan té pocs elements estabilitzadors internament i al seu voltant, quan té un cert rastre de pèrdues i/o fracassos significatius, quan els ideals i il·lusions estan fora del seu abast, se li fan impossibles, per limitacions pròpies o per ser massa exigents i desmesurats. Tot plegat altera </span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">la seva capacitat de discerniment, de control, d'esperança. Quans accidents
encoberts!! Quantes persones que és van sentint poc valuoses, desvitalitzades, dia rere dia, any era any, en silenci, </span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">sense dir-ne gran cosa, sense massa soroll, fins que un dia... <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Resulta
difícil conèixer el potencial autodestructiu d’una persona, tingui la edat que
tingui. No és una escomesa fàcil, ni per les persones que diuen conèixer-la, ni
per molta pràctica que tingui un especialista en tractar amb subjectes que
presenten aquest risc o han intentat el suïcidi. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Cal precaució,
alerta i una fina escolta i sensibilitat en l’anàlisi cas per cas. No hi ha
generalitzacions que valguin, hi ha un passat i un present per a cadascú que són els que donen senyals.<o:p></o:p></span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-57252961907257125472013-02-08T05:18:00.001-08:002013-10-24T03:08:03.195-07:00IMPULSIVITAT<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">És un rastre multi causal
i subtil dins dels malestars actuals. </span><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Sorgeix de sobte,
escapa al control del subjecte <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i
l’anomenem impuls. Pot ser una tendència repetida, formar part d’una conducta, on hi manquen les paraules, la contenció i la capacitat per
inhibir l’acció. Queda clar que no hi ha previsió de conseqüències, doncs no
obeeix a la reflexió.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Els actes impulsius
és produeixen per eliminació de les restriccions conscients; i és que la
reacció primària de tot humà és egoista ens remet a la recerca de satisfacció
immediata, a l’alliberament de la tensió. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">La impulsivitat o impulsió
comporta actuar de cop, amb escassa consciència del que succeeix, sense poder
imposar el domini voluntari, amb una determinació inconscient, i que, en el
pitjor dels casos pot suposar un perjudici contra un mateix i/o contra altres.
<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNkRdPqKb95OG5BAWQCRmRLjAXhFxu7MvHKmZjmxNe6CrMoEjX5qfOwc2SgxXNvz3_KTy4F2FsgJ17BmHiUF5IDTLtL5SxRYkEtx4fAudagLfp_7OtyIba1hYSwPzD8o_z-2LF76UPxlHn/s1600/impulso+maravilloso.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNkRdPqKb95OG5BAWQCRmRLjAXhFxu7MvHKmZjmxNe6CrMoEjX5qfOwc2SgxXNvz3_KTy4F2FsgJ17BmHiUF5IDTLtL5SxRYkEtx4fAudagLfp_7OtyIba1hYSwPzD8o_z-2LF76UPxlHn/s1600/impulso+maravilloso.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Fer-se mal d’alguna manera, autolesionar-se, emprar trets autodestructius, el suïcidi,
etc., poden ser algunes variables del perjudici que comporta la impulsió que
reverteix cap un mateix. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Altrament, quan l’impuls
s’exterioritza també ho fa amb l’agressió, la violència, les fuites, les
excentricitats, les transgressions de tota mena, l’assetjament, l’abús, el
turment, etc., cap a altres.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Un pas a l’acte
condicionat per un desajust, per un conflicte o conflictes que és col·loquen en
un aparent sense sentit i generen la seva pròpia energètica. Trastorns de la conducta i del comportament, desestabilitzacions
d’estructures clíniques determinades (neurosi, psicosi i perversió). Sigui una
o altra l’estructura del subjecte, la particularitat de l’impuls pot obeir a
diferents motivacions o fonts i per tant, cercar finalitats diferents.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Hi ha una
manifestació impulsiva molt arrelada en la nostra cultura: són aquells actes o
conductes dels subjectes, que tenen com a fet primordial la satisfacció
immediata mitjançant objectes determinats, i l’impuls és proposa com a mitjà per aquesta suposició. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Alliberar tensió,
sumar-hi un anhel o il·lusió i quedar determinat per una insatisfacció pot
comportar una sobtada reacció sense control i que respon a certes particularitats i peculiaritats psíquiques del subjecte. Tenim exemples en tota mena d’excessos i/o
dependències, addiccions (alcohol, drogues, etc.), les alteracions sexuals, la ludopatia,
el consumisme compulsiu, la bulímia, robatoris compulsius, etc.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmvd0RUnx3rd3pLsgBWCYVntkr_cYrJv6Y7B3zfTdts4PTvcOV1FMW4z3g99NjDjhMlN_bpmgZsnSqJ7kK5jOyBFqp5ogYIpknuKnNMg5mjZIZozTpSChJBc8ClQl1PSkUmHMlb_El_Qgn/s1600/impulso+criminal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmvd0RUnx3rd3pLsgBWCYVntkr_cYrJv6Y7B3zfTdts4PTvcOV1FMW4z3g99NjDjhMlN_bpmgZsnSqJ7kK5jOyBFqp5ogYIpknuKnNMg5mjZIZozTpSChJBc8ClQl1PSkUmHMlb_El_Qgn/s1600/impulso+criminal.jpg" /></a><span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Actes,que, fins i tot
poden ser reprovats per nosaltres i que van des de lo criminal a la caricatura.
Aquets impulsos prenen la forma d’obsessions que no es poden controlar, amb idees que empenyen a
fer. Una lluita ansiosa contra l'impuls incontenible de passar a l’acte, molts
cops acompanyada per l’obligació de tenir que fer tal o qual i amb certa
immediatesa, una exigència irresistible, turmentosa i implacable que té pressa per arribar
a una meta. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Hi ha sensació de manca de control quan hom veu que és repeteix l'impuls, la conducta no prevista. És repeteix allò que empeny per alliberar tensió, tensió generada per
un malestar, per quelcom que fa patir però que alhora s’alleugereix
momentàniament, per tornar-se <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a carregar
i a demanar nous alleugeriments, descàrregues de tensió, ansies reiterades...Una forma de gaudir que pot dur a lo pitxor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">L’impuls és fa
irresistible perquè no podem tolerar la tensió, l’angoixa que ens genera
contenir-lo. Hem de cedir a la pressió perquè si no, esdevenim més angoixats,
trastornats i desbordats o això creiem. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Verdana","sans-serif"; font-size: 12pt;">Quant d’art i manya
ens proposa la nostra ment per tal de caure en el parany i seguir repetint!! Perplexes i amb aquest automatisme que ens supera, reiterem aquesta expressió d’un desig primari no
resolt que segueix queixant-se. Una expressió que té com aliats a la ment i el cos. <o:p></o:p></span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-41479634724721951672013-01-03T05:36:00.001-08:002022-12-22T03:40:29.396-08:00LA SOCIETAT DEPRESSIVA<strong><u><span style="font-family: Verdana;"></span></u></strong><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><strong><u>
</u></strong><span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La nostra societat
està estancada en un empobriment, no sols econòmic, sino el que és més important:
en un empobriment psíquic. </span></span><span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span></div>
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><br />
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hem perdut
referents identitàris que ens donaven consistència. Hem canviat els valors que
ens reforçaven el sentit de l’existència i convivència. Aquest buit que
experimentem condueix a demanar, a cercar de forma neguitosa, qualsevol forma de
gratificació i satisfacció immediata.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">L’actitud apàtica
en general, i en particular la de molts joves; l’epidèmia de la droga, la manca
de sentit i desencís en el futur, fa créixer amb força la necessitat d’escapar,
de no enfrontar-se al dia a dia. Fa créixer el refús al treball, o minvar el goig del treball engrescador i responsable. L’esperit de sacrifici és una quimera.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hem arribat al punt
on el subjecte contemporani es veu a si mateix com un problema? Quines
conseqüències pot comportar o està comportant aquest fet? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sabem que la individualització
és un dels càncers de la societat actual, doncs s’ha perdut en bona part, el compartir
la responsabilitat del que vol dir viure en comunitat; la responsabilitat que a
cadascú ens pertoca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivstpzydZJz1gJ3_1oGLOs4BOc8ncZ4w4___Q7YfueSAqW6d68hfoedjs-LeYSoDdkGwWnPhsOmc9l5OGmjbIwTP66KPXhxqkNyMBaJ5-Tz9gPD4-cJPFoWgH2WM6eekL6YkuYTHYiKD3b/s1600/depressio+i+societat.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivstpzydZJz1gJ3_1oGLOs4BOc8ncZ4w4___Q7YfueSAqW6d68hfoedjs-LeYSoDdkGwWnPhsOmc9l5OGmjbIwTP66KPXhxqkNyMBaJ5-Tz9gPD4-cJPFoWgH2WM6eekL6YkuYTHYiKD3b/s1600/depressio+i+societat.png" /></a></div>
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">D’altra banda, la
solidaritat seria més ferma <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i creïble en
la mesura que no quedés reduïda, solament, a programes i crides dels mitjans
de comunicació per tal de col·laborar en tal o qual inquietud social puntual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Cal estar atents a
les manipulacions que volen fer canviar el nostre criteri, la nostra personalitat. Es necessàri trobar formes de reacció davant aquests mercats de paraules buides, de falsedats
i magarrufes de polítics, redemptors, misantrops i especuladors per tal que ens adonem del
cost i de les conseqüències que suposa per a les nostres vides la seva forma
de procedir, de dirigir, de governar i transgredir en nom del bé que no és comú, en nom del poder, per a interessos de pocs i perjudicant a molts.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">És important com troba cadascú una bona dosi d’esperança i de fortalesa per
tal de sortir d’aquesta depressió social, d’aquesta devaluació, inconsistència
i desencís estructural, que dona massa riquesa a les farmacèutiques que
anestesien al subjecte amb els seus fàrmacs i en canvi deixen poc espai a la
psicologia que promou l’esforç de l’individu per tal de que se’n pugui adonar
de les seves implicacions en el malestar particular i social, se’n pugui adonar
de les seves esclavituds i pugui actuar per tal d’esdevenir més lliure i
conscient, per tal de viure en conseqüència.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span face=""Verdana","sans-serif"" lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">La responsabilitat
particular i social, la capacitat per pensar, contenir-se i actuar. Tenir cura dels nostres i
procurar-los un afecte ben entès des de la precocitat i no defugir els límits i contrasentits de la vida, pot donar força
interna i generar confiança en el proïsme, fins i tot podria reduir notablement
aquesta desorientació, desconfiança, impulsivitat i insatisfacció amb que vestim gran part del
nostre sentir i viure. El desig sempre està insatisfet perquè hom pugui seguir cercant el que creu que li manca per a sentir-se millor...O per a ser millor? </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<br /></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7005242879503706376.post-13299882414296763762013-01-02T23:53:00.001-08:002017-04-19T02:28:29.461-07:00QUAN NO ESTEM BÉ<br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<div style="text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">
</span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Anomenem malestar a
quelcom que ens fa patir i ens fa sentir malament. Alguna cosa que ens dol,
quelcom que no va bé. Podem experimentar-ho subjectivament, com una percepció
negativa amb connotacions destructives. Malestar físic i psíquic que ens
influencia condicionant la conducta, les relacions i l'avenir. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Estar en conflicte,
és sentir-se dividit, copsat per distintes tendències contraposades. El
conflicte és l'expressió d'exigències internes inconciliables: desitjos i
representacions que s'oposen. Del conflicte podem ser-ne conscients o no.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Dolor és quelcom
dolent, que fa mal. El dolor és una experiència sensorial (objectiva) i
emocional (subjectiva), generalment desagradable.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYd76cGC4RfD9bUzR_HBN2h1RoryeGg997yUh-hwrJFKGVcqUBJG5qn5QOv093bCZtVAYqN5GFfmVuvhNMHevyTbJ5FviLsmr7hqZ3F1e2pDH9ba3Mp9KlBhViBPYdGLivXM0KNNhFkDYC/s1600/dolor.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYd76cGC4RfD9bUzR_HBN2h1RoryeGg997yUh-hwrJFKGVcqUBJG5qn5QOv093bCZtVAYqN5GFfmVuvhNMHevyTbJ5FviLsmr7hqZ3F1e2pDH9ba3Mp9KlBhViBPYdGLivXM0KNNhFkDYC/s1600/dolor.png" /></a><span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sofriment, vol dir
suportar, aguantar el que costa o causa dolor. Té a veure amb les renuncies,
pèrdues i limitacions que ens imposa la realitat, així com les mancances,
privacions i frustracions, experimentades en les relacions afectives amb
persones importants en la nostra vida.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El símptoma és un
senyal subjectiu que indica quelcom que no marxa, quelcom que no va bé i causa
un intents malestar,(físic i/o psiquic). També ne's el resultat i la forma en que en que cadascú intenta viure amb aquelles penuries que d'alguna forma o altra li condicionen la vida o aspectes de la mateixa. Per sí sol o en conjunt, el símptoma és indicatiu d'una patologia o trastorn. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per la psicoanàlisi
el símptoma és patiment (malestar-dolor) i "satisfacció" alhora,
doncs allibera tensió com a resultat d'un conflicte no resolt encara que sigui per la via del trastorn evitant quelcom més dolorós que s'hi amaga. Per això parlem
del sentit del símptoma, per assenyalar que aquest conté en la seva
manifestació un significant a desxifrar, un sentit ocult que queda
representat per aquest malestar. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Una síndrome és un
conjunt de símptomes físics i/o psíquics que defineixen una patologia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Hom té malestar,
està en conflicte i pateix psíquicament, quan no ha pogut resoldre aquells
condicionaments fruit de la relació amb altres, produïts amb anterioritat al
malestar que experimenta, més enllà del conflicte actual concret. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les relacions
humanes generen felicitat, també decepcions i fins i tot duen a la bogeria. Els
homes construïm déus que vestim de bondats i ens hi apropem per tal que ens
aportin bens. També destruïm, generem pors per tal de sotmetre al proïsme. Fabriquem tabús per
espantar el/s mal/s, per condicionar a altres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El més determinant
però, és aquesta pulsió cíclica que un i altre cop apareix per
recordar-nos que malgrat cerquem la felicitat, festegem les bondats, volem
perpetuar l'alegria, l'amor i la satisfacció, una força desequilibrant és
manifesta i deixa un rastre incongruent ple d’infortunis, un impacte que ens
posa en risc de perdre'ns, de perdre el que tenim, la vida, l'amor, la feina,
els altres. La pulsió de mort apunta on hi ha vida, projectes i futur. La seva
flamarada crema i invoca, un i altre cop, la nostra au Fènix
interior però sempre amb un cost molt important de patiment. <o:p></o:p></span></div>
Dr.Josep Maria Farreny Tarragó. Psicoanalista. Antic membre de l' Associació Mundial de Psicoanàlisi (1992-2020)http://www.blogger.com/profile/09942074207351084010noreply@blogger.com0