dimecres, 6 de novembre de 2013

PERVERSITATS POLÍTIQUES


Els polítics ens ensenyen contínuament que els seus actes van més enllà del servei al ciutadà. La seva imaginació té una composició particular, una ideologia amb somnis, una construcció mental i funcional amb expectatives sobre els subjectes, el poder, l'economia, la cultura, la societat, el país i el futur. Una forma especial de servei públic i privat.

Coneixem als polítics pels seus actes, sovint diferents del que han dit i han promès. La sensatesa d'homes i dones és desdibuixa, és dilueix, quan juguen a fer política, quan gaudeixen fent càlculs sobre les dosis i l'abast de poder a conquerir respecte a altres que tenen a la vora i en l'oposició.

Hi ha un perfil de polític que vull reflexar: aquell que es capaç de deixar a moltes persones, famílies i a la societat per la que suposadament vetlla, en situació precària, en perill, en un estat d’abandó, d'empobriment, de caos, d’enfrontament, deixadesa, misèria i diferenciació. Són homes i dones que no tenen escrúpols, ni empatia, especialistes en el camuflatge i en fingir, que ens demostren un i altre cop que són capaços d'entendre com penses però mai entendran com te sents.  Homes i dones que treballen per als seus interessos i els d'un partit i que tenen una visió cosificada de les persones, sempre a punt per manipular i usar-les quan convingui, sense sentir cap mena de mirament, culpa i responsabilitat pels danys que causen les seves decisions, accions i conductes.

El polític amb aquests trets té minvada la consciencia moral. Sap quin és el bé però fa el mal, no té por, ni remordiments, que són característiques ideals per a ser un bon mentider i trampós. L'engany i la mentida semblen ser indispensables en la seva forma de fer política per manipular a persones, interessos i països. El seu codi emocional no entén d'alegries i felicitat, les poques emocions que experimenten tenen a veure amb la ràbia, per les frustracions que senten quan no poden sortir-se amb la seva, l'ambició, la cobdícia...

El polítics transgressors i asocials no troben a faltar cap mena d'emoció, son buits per dins. Miren sense veure-hi i sospiren des de les altures, on només hi tenen estada els elegits que esdevindran propers a deïtats. Ells van ser els escollits, els cridats a la gloria. Ells aconseguiran plaer i satisfacció exercint el seu poder sobre altres. Utilitarisme i embaucament per un món a la seva mesura i amb la il·lusió d'un totalitarisme on s'imposi la tirania de les seves veritats.

Aquest tipus de polític intenta detectar les necessitats de la gent, és camaleònic i hàbil per a dir i fer el que altres volen sentir o necessitar. Intenta seduir amb les seves grans dots de convenciment. Tergiversa la moral i poc a poc genera tensions al seu voltant per la seva forma de procedir i de comportar-se; poc a poc mortificarà amb el seu decidir.  Humiliarà de maneres subtils i desqualificarà de forma descarnada a tot opositor que es creui entre ell/a i els seus objectius.

Mai és donen per satisfets, el seu gaudi és insaciable i porta a lo pitjor. Mai se senten desgraciats, al contrari: es creuen essers superiors i es tenen en molt alta estima. No hi ha teràpia per curar-los perquè, per a ells, no hi ha res a curar. Tot bé, el que faci falta, tot pel país, lo millor per a poble, tot normal, no passa res... Mai descuiden el seu JO.

No és pot discutir amb un/a expert/a en desafiaments que és dedica a fer política; li dona la volta a tot i interpreta l'opinió com li convé, intentant sortir-ne sempre ben parat, arriscant, sense por perquè no hi ha res per penedir-se i molt a guanyar. Sempre són el altres els que tenen la culpa, els que no ho entenen. De portes enfora és seductor/a, mentider/a, amable, afectuós/a...De portes endins és ell/a sense mascarada: un/a depredador/a, un/a transgressor/a amb vestits a mida i guants blancs.

Aquesta és una versió del mal que ens trobem en la nostra societat, una versió que, segons Freud, ens transporta més enllà de la moral per convertir-se en un problema ontològic. Freud no va ser dogmàtic quan aquestes i altres propostes subjectives, doncs sempre va creure en la capacitat de la humanitat per ressorgir de les cendres i les desgràcies, això si amb una alerta: la compulsió a la repetició, que ens avisa que bé i mal oscil·len i intercanvien protagonismes en la ment i en els actes humans, política inclosa.

Cap comentari:

Publica un comentari