Els polítics ens ensenyen contínuament que els seus actes van més enllà del servei al ciutadà. La seva imaginació té una composició particular, una
ideologia amb somnis, una construcció mental i funcional amb expectatives sobre els subjectes, el poder, l'economia, la
cultura, la societat, el país i el futur. Una forma especial de servei
públic i privat.
Coneixem als polítics pels seus
actes, sovint diferents del que han dit i han promès. La sensatesa d'homes i
dones és desdibuixa, és dilueix, quan juguen a fer política, quan gaudeixen
fent càlculs sobre les dosis i l'abast de poder a conquerir respecte a altres
que tenen a la vora i en l'oposició.
Hi ha un perfil de polític que
vull reflexar: aquell que es capaç de deixar a moltes persones, famílies i a la
societat per la que suposadament vetlla, en situació precària, en perill,
en un estat d’abandó, d'empobriment, de caos, d’enfrontament, deixadesa,
misèria i diferenciació. Són homes i dones que no tenen escrúpols, ni empatia,
especialistes en el camuflatge i en fingir, que ens demostren un i altre cop
que són capaços d'entendre com penses però mai entendran com te sents. Homes i dones que treballen per als seus
interessos i els d'un partit i que tenen una visió cosificada de les persones,
sempre a punt per manipular i usar-les quan convingui, sense sentir cap mena
de mirament, culpa i responsabilitat pels danys que causen les seves decisions,
accions i conductes.
El polític amb aquests trets té minvada la
consciencia moral. Sap quin és el bé però fa el mal, no té por, ni
remordiments, que són característiques ideals per a ser un bon mentider i
trampós. L'engany i la mentida semblen ser indispensables en la seva forma de
fer política per manipular a persones, interessos i països. El seu codi emocional no entén
d'alegries i felicitat, les poques emocions que experimenten tenen a veure amb
la ràbia, per les frustracions que senten quan no poden sortir-se amb la seva, l'ambició, la cobdícia...
El polítics transgressors i asocials
no troben a faltar cap mena d'emoció, son buits per dins. Miren sense veure-hi
i sospiren des de les altures, on només hi tenen estada els elegits que
esdevindran propers a deïtats. Ells van ser els escollits, els cridats a la
gloria. Ells aconseguiran plaer i satisfacció exercint el seu poder sobre altres.
Utilitarisme i embaucament per un món a la seva mesura i amb la il·lusió d'un
totalitarisme on s'imposi la tirania de les seves veritats.
Aquest tipus de polític intenta
detectar les necessitats de la gent, és camaleònic i hàbil per a dir i fer el
que altres volen sentir o necessitar. Intenta seduir amb les seves grans dots
de convenciment. Tergiversa la moral i poc a poc genera tensions al seu voltant
per la seva forma de procedir i de comportar-se; poc a poc mortificarà amb el
seu decidir. Humiliarà de maneres
subtils i desqualificarà de forma descarnada a tot opositor que es creui entre
ell/a i els seus objectius.
Mai és donen per satisfets, el seu
gaudi és insaciable i porta a lo pitjor. Mai se senten desgraciats, al
contrari: es creuen essers superiors i es tenen en molt alta estima. No hi ha
teràpia per curar-los perquè, per a ells, no hi ha res a curar. Tot bé, el que faci falta,
tot pel país, lo millor per a poble, tot normal, no passa res... Mai descuiden
el seu JO.
No és pot discutir amb un/a
expert/a en desafiaments que és dedica a fer política; li dona la volta a tot i
interpreta l'opinió com li convé, intentant sortir-ne sempre ben parat,
arriscant, sense por perquè no hi ha res per penedir-se i molt a guanyar.
Sempre són el altres els que tenen la culpa, els que no ho entenen. De portes
enfora és seductor/a, mentider/a, amable, afectuós/a...De portes endins és
ell/a sense mascarada: un/a depredador/a, un/a transgressor/a amb vestits a mida i
guants blancs.
Aquesta és una versió del mal que
ens trobem en la nostra societat, una versió que, segons Freud, ens transporta
més enllà de la moral per convertir-se en un problema ontològic. Freud no va
ser dogmàtic quan aquestes i altres propostes subjectives, doncs sempre va
creure en la capacitat de la humanitat per ressorgir de les cendres i les
desgràcies, això si amb una alerta: la compulsió a la repetició, que ens avisa
que bé i mal oscil·len i intercanvien protagonismes en la ment i en els actes
humans, política inclosa.
