Que la
violència és una vella indignada que acompanya la vida d'homes i dones, ho
sabem.
Que és manifesta en el punt on es perd el respecte per l’altre ho patim.
Que la
violència sorgeix incontrolada quan manquen les paraules per resoldre allò que
ens dol i ens fa sentir indignes, ho constatem.
La nostra vida rumbeja entre amors i
odis, entre Eros i Thànatos.
Que succeeix
en el nostre temps perquè aquesta manifestació violenta formi part del cafè amb
llet de cada matí?
En un suposat
estat de benestar la violència produeix malestar, és una patologia del vincle.
La violència
s’allibera coaccionant a l’altre, forçant-lo a fer allò que lliurement no vol
fer i si no cedeix és fa ús de la força o de la paraula per tal de ferir,
lesionar, destruir al frustrador o frustradora. La violència és una força
mortal.
Quines
experiències particulars i socials són necessàries per esdevenir violent en el
nostre temps?
Fa falta
sentir-se maltractat, mancat d’afecte, oprimit, menystingut, abandonat, buit,
sense expectatives, desorientat, gelós, sense lligams ni alternatives
simbòliques. Fa falta haver sentit l'odi i la violència de l'Altre en la pròpia
pell. Fa falta que la privació social vagi augmentant. Al violent li manquen
les paraules per a dir i parlar del que li dol, d'allò que no pot suportar, de la seva manca de ser.
Avui, el
sentiment de por i desprotecció augmenta. La forma de governar, la forma
d’informar, es converteixen en missatges amenaçadors, opressius, quasi
catastròfics. Amb quina finalitat?
El missatge de
la por és la forma més emprada per tal de controlar el subjecte i la societat,
en nom d'una regulació i benestar interessats. Així doncs, la por vesteix a bona part de la
subjectivitat contemporània.
Aquesta forma
social de coacció deixa rastres de mal viure en les persones, com ens ho
ensenyen les crisis d’angoixa, els temors generalitzats, i els trastorns de
l’ànim. Una societat espaordida, desconfiada, amb una por a l'hostilitat de
l'Altre i que és prepara per reaccionar agressivament, violentament o fent
fugida.
El sentiment
de desprotecció és generalitza. Hom sembla no tenir massa perspectives per
aconseguir conquestes socials sòlides en un futur immediat. Li manca fermesa al
braç de la llei per actuar amb els que abusen del poder i les persones? Manquen
ideals i persones creïbles amb els que poder identificar-se i desconfiar menys
? S'ha desdibuixat la nostra fe en l'altre, en nosaltres?
Qualsevol
situació que amenaci la supervivència desencadena violència. Qualsevol situació
que ens faci sentir "esclaus", sota abús de poder i tracte, genera
violència. Des del mateix moment que hi ha violència individual hem de parlar
de violència social.
Una certa dosi d'alienació, de
distancia, és necessària per la coexistència pacífica. L'altre ja ens va bé sempre
i quan la seva presència no la vivim com a molesta.
