divendres, 7 de novembre de 2014

EL MALESTAR DELS NENS (I)


Als alumnes del grau d'Educació Infantil del Centre d'Estudis Joan  XXIII  i al seu tutor Ramon, perquè  segueixin vetllant i desenvolupant la seva sensibilitat cap els infants.  

----------------------------------

Cada època genera el seu propi discurs sobre  el concepte d' infantesa. Respondre: què és un infant? queda lligat al discurs de la cultura del moment. Una cultura que és redefineix segons les experiències i influencies humanes i  el temps en que les vivim. 

És molt important, per la dimensió subjectiva dels nens, estar amatens al tipus de missatges i continguts que conformen el camí a seguir per la seva educació. És a dir, estar alerta de quin tipus d’influencies belluguen els poders socials i polítics per pensar els infants del present i del futur, i com tot plegat pot condicionar el mode de relació de llurs famílies i de la societat amb ells. De fet, la nostra estructura mental depèn d'aquesta relació amb l'Altre.

Si d'alguna cosa patim els humans és del llenguatge, del que ens diem amb paraules carregades de sentit i que ens deixen marques en la ment i en el cos (significants), a més del to i de les expressions gestuals emprades. 

Un infant neix necessitat i depenent per la seva indefensió. Demana d’algú que tingui cura d' ell per seguir vivint, algú que tingui disposició en sostenir un desig d'amor més o menys consistent per tal que pugui desenvolupar-se com a subjecte,  amb un sentit sobre el que ell representa per l'Altre, fet que l'ajudarà a orientar i conduir, el millor possible, el seu desig i sentit de viure.

La infantesa és una etapa en construcció on no hi manquen crisis i enrenous, amb les consideracions i reorganitzacions conseqüents. Ara bé, aquesta època també és susceptible de situacions conflictives i problemàtiques que els nens poden patir, quedant també afectades altres etapes de la seva vida.

De fet, un dels primers nuclis de malestar de tot nen/a és que no tingui clar que és vol d'ell/a, que se’n espera. Quan nens i nenes experimenten la impossibilitat de poder satisfer l'altre, sorgeix aquella mena de defecció del desig que els deixa sense massa ganes de voler i de fer, entre altres particularitats. 

Tant les nostres satisfaccions com els nostres conflictes s’inscriuen en el psiquisme quan ens trobem amb el llenguatge. Un desencadenant que marca moments importants de la vida orientada per la nostra relació amb qui ens atent i cuida. Un aprenentatge que ens du a passar d'un "només Jo" a "altres i jo", passar de l'egocentrisme i  la interioritat de les relacions familiars, a intentar construir alguna mena de xarxa social, una sortida cap a fora amb altres semblants.

Tot infant passa per una educació que no és possible del tot, passa, si, per un aprenentatge, que no és el mateix que un ensinistrament. Que transcendent resulta quan educació i aprenentatge desperten el desig de ser, donen el dret a dir i limiten el "tot s'hi val"!! Aquests poden esdevenir punts de referència que mediatitzin el malestar en aquesta important relació amb tota la família i entorn social. Espais on és generen satisfaccions i frustracions de tota mena que aniran emmotllant la personalitat de cada infant i condicionaran la seva existència.     
                   
Pares i educadors han d’estar alerta quan un nen pateix en la seva vida quotidiana. Quan la seva conducta i el seu comportament afecten les seves relacions amb altres, el seu aprenentatge. Quan en molts moments en surt perjudicat pels comentaris que fa, per les seves accions i reaccions. Quan no troba la manera d'estar bé amb altres.

La nostra societat s'ha tornat hipervigilant. Hi ha una infancia sota control que el discurs de la ciencia s'afanya en posar-hi noms i dominis quan als seus malestars. També medicaments com a "camises de força", per conflictes que és podrien resoldre educativament; cal justificar d'alguna manera la fàcil prescripció farmacològica. D'altra banda és convida a la genética perque determini qui o que serà aquest infant en el futur. És tracta de vetllar per la seva qualitat de vida? o , es tracta de tenir el control social, de reivindicar la subjectivitat humana com una competència de la biologia ? 

Aquest tipus de cientifisme no enten de subjectivitats, no escolta al nen que parla, tampoc el compren. És un cientifisme que, en la seva fugida endevant és carrega d'atribucions i d'accions que acaben alterant alló mateix que preten controlar. L'infant pot esdevenir víctima d'aquest saber que no interroga, que no demana, si no que executa i determina.

No vull negar els avenços de la ciencia i la seva utilització curosa (cas per cas) i contrastada en benefici de tots, sino que vull ser crític amb l'abús mercantilista i pervers d'un determinat sector científista. Un sector influenciat pel discurs capitalista que mercadeja amb els subjectes i els manipula mentre n'espera el rendiment, l'uniformitat, la globalització i el control.

Vetllar per la millor salut psíquica possible dels infants passa per donar-los la paraula, per voler escoltar alló que els altera en la relació amb l'Altre. De pas, estarem atents i previsors a les particularitats que embolcallaran la societat del futur, l'esdeveniment humà.
                                                                                 
                                                                                                                                         (Segueix)




Cap comentari:

Publica un comentari