dimecres, 24 de juny de 2015

ESTATS D'ÀNIM

Homes i dones estem afectats per la complexitat de tot allò que influeix en el nostre ànim. Ens oprimeixen els reduccionismes i fem reculls per una amanida d’opcions possibles que donin forma a aquest subjecte camaleònic que som i que cerca tota mena d’alternances a determinades condicions vitals, com si es tractés de tenir a mà un inventari d'opcions, opinions, actituds i conductes per donar-se possibilitats i, alhora, evitar defalliments, insuficiències, limitacions, bloquejos, sensacions de dubte i desorientació.

Volem tenir el control i seguim un entrenament rigorós per assolir l’automatisme i la robotització, tot convertint amb metall i silici, la nostra vida afectiva i la il·lustració del pensament.

D'altra banda, manifestem que ens agrada la simplicitat, però per trobar-la i practicar-la ens podem complicar molt la vida. Potser perquè lo simple és confon amb lo superficial i aquest és un qualificatiu maleït en una societat que exclou a qui no és creatiu i exclusiu. Una societat meritocràtica i que reclama notorietat perquè està suportada en estructures inconsistents i somnis sense interpretar. Una societat on el desamor, els temors, les angoixes, la fragilitat, el desconsol, la solitud, la deixadesa, la manca d'educació i la pobresa d'esperit segueixen debilitant l'ànim del subjecte del nostre temps.

Volem sentir la joia de viure i hom sap que això implica el compliment d'alguns desitjos i ideals. La lluita pel nostre benestar i salut mental ens demana que, vinculats a la nostra realitat interna i als condicionants de la realitat externa, intentem canviar-les i/o transformar-les si les patim.

La versió optimista del subjecte el fa perseverar de pensament, paraula i obra per un avenir favorable per a ell i els seus propers. Ara bé, també podem quedar aturats en la metafísica del pessimisme on el subjecte no disposa de masses expectatives, de massa fe amb ell mateix i amb altres. Certa covardia moral el paralitza. S'han extraviat els valors que conforten el nostre sentit vital? De qué estan fetes les expectatives per les que seguir lluitant la vida?

Hi ha formes actuals de malestar que és mostren insistents i preeminents en tot aquest escenari i que són paradigma de molta de la incertesa que vivim. Tenen diferents rostres, causalitats i conseqüències, però les seves arrels segueixen apuntant a les excessives pèrdues i frustracions en el propi projecte i expectativa de vida, en les dificultats que tenim per copsar i reforçar els nostres vincles, les nostres identitats. Mancances per guarir les nostres decepcions perquè som poc donats a considerar, acceptar i reorientar les nostres limitacions. 

Som encara, poc eficients i creatius amb nosaltres mateixos, i sovint amb poc esme per participar i col·laborar amb projectes col·lectius que nodreixin la nostra confiança amb altres, la nostra fortalesa, autonomia i suficiència; claus imprescindibles per sentir el valor del nostre JO, casa de la nostra autoestima, veritable filtre i projector que dificulta i facilita les relacions i dona forma al nostre optimisme i/o pessimisme, dona forma al nostre estat d'ànim.

Cap comentari:

Publica un comentari