John Stuart Mill explica en el seu llibre Sobre la llibertat que, tard o d'hora, la veritat sempre acaba sortint a la llum. Encara que s'intenti amagar o eliminar una idea vertadera, sempre hi haurà algú que la redescobrirà i, si es donen les circumstàncies adequades, aquesta veritat s'obrirà camí i serà impossible d'aturar.
La història ens ensenya que sempre hi ha hagut gent lluitant pel poder, intentant controlar als altres, a vegades fins i tot amb violència.
Com a conseqüència, la gent sotmesa ha d'espavilar-se per tirar endavant i defensar allò en què creu. Utilitzen la rebel·lió, ja sigui de forma dissimulada o oberta, per evitar que els obliguin a fer coses que no volen. Tot això amb la idea d'aconseguir una societat millor, com la que imaginava Tomàs Moro, on tothom sigui lliure i tingui les mateixes oportunitats.
La rebel·lió és una manera de dir prou a allò que no funciona, a allò que divideix i discrimina. És buscar un canvi. Significa protestar i voler reformar les normes injustes del sistema social, la cultura i la política. Això es pot veure en protestes, revoltes, desobediència, moviments d'alliberament, ocupacions...
La rebel·lió hauria d'anar de la mà de la veritat, la llibertat i la justícia, sobretot quan el sistema fa patir a molta gent. Si el sistema es fa insuportable, la gent pot resignar-se o rebelar-se per canviar-lo, a poc a poc. La rebel·lió busca transformar allò que ens amarga la vida, allò que no ens deixa viure amb dignitat. L'objectiu és aconseguir un benestar per a tots. Per això, de vegades, veiem respostes que desafien i provoquen, intentant cansar al sistema, amb la intenció de fer reformes que alleugin el sofriment i ens facin més lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada