dilluns, 25 d’abril de 2016

ENS ESPERA UN FUTUR SUBVERSIU ?


En el tractat Sobre la llibertat, John Stuart Mill diu: "l'autèntica avantatge que té la veritat és que quan una opinió és vertadera, pot ser extingida una, dues o moltes vegades, però en el decurs del temps hi haurà persones que la redescobriran, fins que algun dels retorns d'aquesta veritat caigui en un temps, en una època que, amb circumstàncies favorables, escapi a la persecució i penetri a fons fins el punt de suportar tots els intents posteriors de suprimir-la"

La història de les idees i dels canvis socials, ens mostren contínuament debats i trifurques d'individus que en les seves relacions i vincles exerceixen i experimenten posicions de dominadors i dominats, on els més “forts” intenten el domini dels més "dèbils" de moltes maneres i, si cal, amb violència.

Els subjectes oprimits han de fer ús de l'enginy per subsistir i perseverar en l'ideal de vida, emprant la subversió subtil o declarada per tal d'esquivar la coerció i la imposició invalidant. Tot plegat amb un cert regust a utopia, que com apuntava Tomàs Moro evoca intents de construir una societat més oberta on les llibertats i la justícia siguin patrimoni de tots.

La subversió és l'intent de desestabilització, un desafiament cap allò establert que sectoritza, perverteix i discrimina. Expressa la recerca d'un canvi. Implica revolta i reformes d'un determinat disseny normatiu i taxatiu del sistema social, de la cultura i de la política. Protestes, sublevacions, mètodes de desgast contra el sistema opressor, negatives a obeir, moviments d'alliberament, nacionalismes, ocupes, indignats...

El tema de la subversió hauria d'estar associat a la veritat, a la llibertat, a la justícia del propi sistema social quan aquest sistema el pateixen gran part del subjectes que hi participen. Quan aquest sistema es torna intolerable el subjecte pot esdevenir passiu i conformat o pot tornar-se subversiu per tal de canviar-lo, canviar un tot però per parts. La subversió pretén trastornar i transformar. Quin sistema? El que condiciona una vida que no dignifica ni a l'individu ni al poble. Aquests aspiren al desig de transformació amb un fantasma privat de bé propi, però la mira ha d'apuntar al bé comú. Així es poden entendre certes respostes desafiants i provocadores, amb intents de desgast, amb objectius de reforma i discerniment per tal que els resultats redueixin el malestar, l’angoixa i alliberin. 

La pràctica subversiva és també una rèplica que neix de sentir el menyspreu, la indignació, la ràbia d'un sistema psico-socio-polític i econòmic que li treu dignitat al poble, li resta drets, benestar, condiciona, homogeneïtza i universalitza, per tal d’eradicar identitats i singularitats internes dins del mateix entramat social. La subversió es posa en marxa quan la paraula ja no serveix per creure els uns amb els altres, quan aquesta ja no val per segellar acords, quan el discurs es torna mentider i la mentida es confon amb la veritat, quan la diferència resta, separa, en compte sumar, d'unir. 

Esdevenir subjectes subversius es fa possible si ens despertem de certs encantaments d'alguns models de vida proposats i imposats que ens fan perdre el criteri, la paraula alliberadora, els drets i els deures. Una subversió pot ser útil des d'aquell ordre que ens permeti seguir desitjant i pensant des de l'absència. Aquesta subversió no vol dir, només, revolta i revolució, vol dir oposició a la expansió del dogmatisme i a la deriva totalitària. Vol dir reclam d'aquells que segueixen creient amb una societat més justa i per tant que pot actuar amb més justesa, fet que ens demana un estat d'alerta subversiu permanent, per tal que els dominis, els poders i les seves institucions no esdevinguin una plaga que arrasi tota aquesta capacitat de canvi idealista, no sé si estructurador però sí creativa, sublim, optimista i digna de totes les persones que creuen i esperen fer-se amb una vida millor.

I a més, el que fa que un sistema sigui insofrible, desafiant pels subjectes i clami als actes i posicions subversives no és l’aplicació estricta de la Llei, si no que aquesta no sigui igual per a tots, i per tant no ens garanteixi imparcialitat. És molt provocador que els dominants pensin i facin lleis per altres perquè ells hi estan per damunt. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada