QUAN NO ESTEM BÉ

Anomenem malestar a quelcom que ens fa patir i ens fa sentir malament. Alguna cosa que ens dol, quelcom que no va bé. Podem experimentar-ho subjectivament, com una percepció negativa amb connotacions destructives. Malestar físic i psíquic que ens influencia condicionant la conducta, les relacions i l'avenir. 

Estar en conflicte, és sentir-se dividit, copsat per distintes tendències contraposades. El conflicte és l'expressió d'exigències internes inconciliables: desitjos i representacions que s'oposen. Del conflicte podem ser-ne conscients o no.

Dolor és quelcom dolent, que fa mal. El dolor és una experiència sensorial (objectiva) i emocional (subjectiva), generalment desagradable.

Sofriment, vol dir suportar, aguantar el que costa o causa dolor. Té a veure amb les renuncies, pèrdues i limitacions que ens imposa la realitat, així com les mancances, privacions i frustracions, experimentades en les relacions afectives amb persones importants en la nostra vida.

El símptoma és un senyal subjectiu que indica quelcom que no marxa, quelcom que no va bé i causa un intents malestar,(físic i/o psiquic). També ne's el resultat i la forma en que en que cadascú intenta viure amb aquelles penuries que d'alguna forma o altra li condicionen la vida o aspectes de la mateixa. Per sí sol o en conjunt, el símptoma és indicatiu d'una patologia o trastorn.

Per la psicoanàlisi el símptoma és patiment (malestar-dolor) i "satisfacció" alhora, doncs allibera tensió com a resultat d'un conflicte no resolt encara que sigui per la via del trastorn evitant quelcom més dolorós que s'hi amaga. Per això parlem del sentit del símptoma, per assenyalar que aquest conté en la seva manifestació un significant a desxifrar, un sentit ocult que queda representat per aquest malestar.

Una síndrome és un conjunt de símptomes físics i/o psíquics que defineixen una patologia.

Hom té malestar, està en conflicte i pateix psíquicament, quan no ha pogut resoldre aquells condicionaments fruit de la relació amb altres, produïts amb anterioritat al malestar que experimenta, més enllà del conflicte actual concret.

Les relacions humanes generen felicitat, també decepcions i fins i tot duen a la bogeria. Els homes construïm déus que vestim de bondats i ens hi apropem per tal que ens aportin bens. També destruïm, generem pors per tal de sotmetre al proïsme. Fabriquem tabús per espantar el/s mal/s, per condicionar a altres.

El més determinant però, és aquesta pulsió cíclica que un i altre cop apareix per recordar-nos que malgrat cerquem la felicitat, festegem les bondats, volem perpetuar l'alegria, l'amor i la satisfacció, una força desequilibrant és manifesta i deixa un rastre incongruent ple d’infortunis, un impacte que ens posa en risc de perdre'ns, de perdre el que tenim, la vida, l'amor, la feina, els altres. La pulsió de mort apunta on hi ha vida, projectes i futur. La seva flamarada crema i invoca, un i altre cop, la nostra au Fènix interior però sempre amb un cost molt important de patiment.