RELACIONS DE PARELLA : ÚS I ABÚS

Eros ha estat sempre la font de les més grans aspiracions d'homes i dones,  almenys la filosofia clàssica ja ho plantejava així. Però avui no m'atreveixo a dir-ho amb convicció, doncs observo, dia a dia, l'augment de tot tipus d'abús en les conductes humanes. I es que quan l'amor es barreja amb la desmesura, entrem en un tipus d’eròtica on hi regnen els imperatius del poder, una eròtica que alguna cosa tindrà per resultar tant atractiva, donat el nombre de seguidors que s'hi van sumant a costa dels qui ho pateixen.

Ahir, l'amor i la sexualitat se'ns mostraven com un oasi de plaer, passió i benestar en un món sempre a punt de foragitar-se. Avui, on l'abús ja no és obscè ni punible, amor i sexe es viuen com si fossin un risc per a la salut.

Ahir, una relació de parella, amb els colors de les seves passions creava la seva obra d'art, única, bella, privada i secreta. Ara, una relació de parella es dibuixa a llapis, per tal de poder-la esborrar, tot pensant en una data de caducitat possible i emmarcada en la dita: "l'amor, perquè no perdi la seva bellesa, no ha de ser correspost".

Construir una intimitat amorosa ens angoixa. Neguiteja pensar en la capritxositat de l'amor, en donar el que no tenim, en les vacil·lacions i despropòsits del gaudi sexual. Inquieta, i molt, aprofundir íntimament amb aquest altre que també ens excita de manera diferent a l'erotisme i ens desperta la voracitat pel control, el domini i el seu ús.

Les relacions de parella és trastoquen quan el desig i les particularitats amoroses perden intensitat i continuïtat. Moltes relacions caduquen perquè quelcom del seu ideal s'ha marcit, s'ha consumit i no sabem com mantenir la flama encesa. Tenim veritables dificultats per respondre que vol dir estimar; quedem reduïts en paradisos on es practica la cosificació del partenaire, on no s’admet  la frustració i s’evidencia la poca disponibilitat al do sense mercadeig.

En aquests paranys que tota relació amaga dins la subjectivitat de cada emparellat, s'hi configura un més enllà de l'amor i del plaer, del ser, fer i desenvolupar-se junts, un més enllà que acaba seduït pels colors dels capricis impulsius del desig, que deixen les seves marques, els seus tatuatges, dins i fora del subjecte, de la parella i també en la família.

Des de l’experiència quotidiana escolto aquests bressols que assenyalen singulars maneres de relacionar-se, de mostrar les formes particulars d'experimentar el malestar en el nostre temps. Parelles i famílies on nia i es desenvolupa l'època i la cultura de l'abús, on s'hi adoben els conflictes amb l'amor, el poder i l'angoixa d'existir.

 Estem vivint un canvi radical de la intimitat humana on resulta poc estabilitzadora aquesta tendència a "normalitzar", lo que fa un moment no era tolerable ni suportable. Ens descol·loca aquesta tebiesa en adaptar motlles perquè tot sigui possible, per coronar el "tot s'hi val" i disfressar-ho amb qualificacions de respecte, drets, aperturisme, democràcia, visió moderna, globalització, riquesa cultural, etc. Tot plegat fa pensar amb la dificultat que podem tenir per orientar-nos, per saber d'aquests moments bojos i controlar-ne el rumb.

 

Els mitjans d'informació i comunicació ens ensenyen un ampli mostrari de relacions de parella avui, amb il·lustracions incloses. Realities televisius on s’exhibeix i alliçona sobre les particulars expectatives i demandes que cal fer-li a un home o dona que exageren uns cossos erotitzats per encerclar la Tyché del desig.

Fórmula que té èxit per aquells espectadors acostumats a viure aventures virtuals. Un espectacle que seguint els manaments abusius, tot s'explicita, tot es mostra. La intimitat deixa de tenir els seus secrets per passar a ser de domini públic, exhibida. Una rendició que s'afegeix a les xarxes socials que, com a nou circ romà, inclina el polze capritxosament, amb aquella sensació de sentir-se especial...

La cultura de l'abús neix de l’excés i de la carència. Neix de la desorientació i el descontrol psicosexual que sentim. Neix de la vacuïtat del respecte i la manca de delicadesa per l'amant, de la corrupció de la sexualitat. Una sexualitat que fa temps que ja no va de la mà de l'amor romàntic, si no que resta exposada en diferents prestatgeries, mostradors, escenaris i pàgines web sempre a punt per sacsejar el gaudi d'aquells que necessiten un més enllà del plaer. Sexe a l’ús, pornografia a la carta, sexe virtual, sexe imaginari, amb presències, absències i parafilies.

La cultura de l'abús comporta un forçament en la relació cap aquest altre que necessitem controlar, dirigir, dominar, assetjar, cosificar, anular, usar i, fins i tot, destruir. Hi ha dramatisme quan es malmet el vincle, quan Eros i Psique no poden esdevenir amants i s'enfronten a mort.

Si tenim una mica de paciència, pot ser aviat, homes i dones no en sortirem tant malparats de les nostres relacions impossibles, canviants i caduques. Tal com van les coses, les futures relacions de parella, amb qualsevol tipus de versió sexual, formaran part d'un pack que es podrà adquirir per internet a mode de xip, perquè el puguem introduir en el dispositiu que calgui i donar-li la configuració que determinem en cada cas, per a millor ús i abús.