dissabte, 27 de juliol de 2013

INDIVIDUALISME, SOLIDARITAT I VICEVERSA



Les transformacions socio-econòmiques  que s’han produït en les societats contemporànies han promogut el desenvolupament de  l’ individualisme i han deteriorat la perspectiva de l’altre, la consideració de l’altre, però hi ha excepcions on sembla que l’altre compta per nosaltres. Per què ens importa el proïsme?
L’accident del tren de Santiago de Compostela ens ha commogut a tots. Primer per la quantitat de persones que hi han deixat la vida, pels nombrosos ferits i pel dolor de totes aquelles gents properes que pateixen aquestes pèrdues i ferides.
Aquest fet desgraciat ha desencadenat, un cop més, la solidaritat  i heroïcitat de les persones, ha promogut aquesta disposició empàtica que podem tenir de posar-nos en el lloc de l’altre i actuar pensant més enllà de nosaltres, pensant en aquest altre necessitat.  Persones anònimes i professionals estan donant un exemple d’humanisme i fan aparèixer valors que no són precisament el que més és practiquen en la vida quotidiana o els que més  s’ensenyen i apareixen en el mitjans de comunicació. Fan falta situacions extremes perquè l’altre importi?
La solidaritat, com altres valors no responen a la “marca Espanya”, com diuen alguns mitjans, sino que són estils de vida que es transmeten des de la família, l’escola i la societat a la que pertanyem. Són qualitats humanes que propicien una forma de viure i conviure,  són patrimoni de la humanitat,  de tot aquell que vulgui conèixer-los, endinsar-s’hi  i practicar-los, per tal de poder-los viure i transmetre.
Tinc quelcom que em fa dubtar: Si aquesta societat capitalista i consumista,  ha promogut el “tot, aquí hi ara”, fàcilment podem reconèixer que l’ impuls a l’acció, ( com dèiem en anteriors articles), supera amb molt al de la reflexió i el sentit dels fets. Aleshores, què passa perquè molta gent s’impregni d’aquest alè solidari i actuï i es commogui amb els necessitats, amb els que pateixen desgràcies, fins i tot posant en risc la seva vida o sobrepassant límits que altrament hom ni és plantejaria?
Hi ha qüestions que se'm fan insistents en tot aquest succés: on està el límit entre la informació i la mercantilització de la desgràcia que segur que té un propòsit per aquells que la promouen? Per què tanta reiteració informativa, amb les mateixes paraules, les mateixes imatges, els mateixos continguts, segons es tracti d’un mitjà o altre, d’una cadena de TV o altra?  Com és que una tragèdia pot arribar a convertir-se en un espectacle? De que se’ns proposa que gaudim?
Certament que situacions com aquestes sacsegen el sac dels valors i el valor del pluralisme. Un pluralisme de diversitats humanes que posa a prova la nostra autenticitat, doncs la vida quotidiana ens proposa avaluar la nostra coherència,  ens interpel·la sobre quins valors volem per la nostra vida amb altres i el que és més important: si aquests valors formen part de nosaltres o els “consumim” segons interessos, a la carta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada