Les transformacions socio-econòmiques que s’han produït en les societats
contemporànies han promogut el desenvolupament de l’ individualisme i han deteriorat la
perspectiva de l’altre, la consideració de l’altre, però hi ha excepcions on
sembla que l’altre compta per nosaltres. Per què ens
importa el proïsme?
L’accident del tren de Santiago
de Compostela ens ha commogut a tots. Primer per la quantitat de persones que
hi han deixat la vida, pels nombrosos ferits i pel dolor de totes aquelles gents
properes que pateixen aquestes pèrdues i ferides.
Aquest fet desgraciat ha desencadenat,
un cop més, la solidaritat i heroïcitat de
les persones, ha promogut aquesta disposició empàtica que podem tenir de
posar-nos en el lloc de l’altre i actuar pensant més enllà de nosaltres,
pensant en aquest altre necessitat.
Persones anònimes i professionals estan donant un exemple d’humanisme i
fan aparèixer valors que no són precisament el que més és practiquen en la vida
quotidiana o els que més s’ensenyen i
apareixen en el mitjans de comunicació. Fan falta situacions extremes perquè l’altre
importi?
La solidaritat, com altres
valors no responen a la “marca Espanya”, com diuen alguns mitjans, sino que són
estils de vida que es transmeten des de la família, l’escola i la societat a la
que pertanyem. Són qualitats humanes que propicien una forma de viure i
conviure, són patrimoni de la
humanitat, de tot aquell que vulgui conèixer-los,
endinsar-s’hi i practicar-los, per tal
de poder-los viure i transmetre.
Tinc quelcom que em fa
dubtar: Si aquesta societat capitalista i consumista, ha promogut el “tot, aquí hi ara”, fàcilment
podem reconèixer que l’ impuls a l’acció, ( com dèiem en anteriors articles),
supera amb molt al de la reflexió i el sentit dels fets. Aleshores, què passa
perquè molta gent s’impregni d’aquest alè solidari i actuï i es commogui amb
els necessitats, amb els que pateixen desgràcies, fins i tot posant en risc la
seva vida o sobrepassant límits que altrament hom ni és plantejaria?
Hi ha qüestions que se'm fan insistents en tot
aquest succés: on està el límit entre la informació i la mercantilització de la
desgràcia que segur que té un propòsit per aquells que la promouen? Per què
tanta reiteració informativa, amb les mateixes paraules, les mateixes imatges,
els mateixos continguts, segons es tracti d’un mitjà o altre, d’una cadena de
TV o altra? Com és que una tragèdia pot
arribar a convertir-se en un espectacle? De que se’ns proposa que gaudim?
Certament que situacions com
aquestes sacsegen el sac dels valors i el valor del pluralisme. Un pluralisme
de diversitats humanes que posa a prova la nostra autenticitat, doncs la vida
quotidiana ens proposa avaluar la nostra coherència, ens interpel·la sobre quins valors volem per
la nostra vida amb altres i el que és més important: si aquests valors formen
part de nosaltres o els “consumim” segons interessos, a la carta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada