UNA APROXIMACIÓ DES DE LA PSICOANÀLISI
Màrius Torres neix a Lleida el 30 d'agost de 1910. Nét i fill de metges per part de pare, i de gent de lletres per part de mare (hem de ressaltar que l'avi matern era advocat i catedràtic de literatura a Lleida). L'avi patern era metge i persona molt interessada en les idees religioses i filosófiques de caire metapsíquic. L'avi Marià elaborà un cos doctrinal, amb un sistema religiós propi recollit en un text intitulat "La religió futura. Assaig d'espiritualisme científic i racional", del qual en parla Margarida Prats en el seu estudi sobre la vida i l'obra del poeta.
El pare, a més de metge, es dedicà a la política, fou alcalde de Lleida i diputat tant al Parlament espanyol com al de Catalunya. La mare era mestra i tenia estudis de música.
En Màrius va ser el més gran de tres germans (dos nois i una noia). El segon, en Víctor, va lluitar a la Guerra Civil en el bàndol republicà i va ser diputat al Parlament català per Esquerra Republicana. La germana, Núria, és mestra.
Quan Màrius tenia 16-17 anys va morir la seva mare. La tia Xita (germana del pare) passà a tenir cura d'ells. La mort de la mare serà un succés important, una de les empremtes més sensibles en la seva obra i en el tema de la solitud que puntualitzem avui. Aquest fet coincideix amb el seu trasllat cap a Barcelona i el començament dels estudis de Medicina. S'especialitzarà en l'aparell digestiu.
Cap als anys 1933-1935 comença a exercir de metge intern amb el seu pare a la consulta de Lleida. Comença també a escriure poesies. Les "Estances a la soledat", tema d'estudi en aquesta ponencia, són d'aquesta época. Un moment precís de la seva vida, abans de l'enfermetat, un moment on el retorn a Lleida comporta recordar, rememorar la infantesa, els temps passats en família. Cal assenyalar que en aquesta epoca, en Màrius es defineix, en aquest primer moment, com un metge que escriu poesies.
La primavera de l'any 1935, mentre passava unes vacances al Pirineu, pateix una forta grip que el manté allunyat de Lleida, Pel desembre del mateix any té una recaiguda i fa aparició la tuberculosi. És traslladat al sanatori antituberculós de Puig d'Olena (Sant Quirze de Safaja), on romandrà aillat fins a la seva mort, el 29 de desembre de 1942, als 32 anys.
Els set anys de sanatori varen ser els més prolífics del poeta. Prolífics en l'obra, la lectura, la música, les amistats; tristos pels esdeveniments de la guerra i l'exili de la seva família a Montpeller. Temps de correspondencia amb altres poetes, temps de testimoni d'un diàleg amb l'Altre (camp del llenguatge i dels significants, registre d'allò simbólic), i una mort anunciada.
CONSIDERAClÓ DE L'OBRA DE MAR1US TORRES
Tal com diu Pere Gimferrer en el próleg del llibre de poesies d'en Torres, l'obra d'aquest és "singular i excentrica", tant dins del morc català com de la literatura europea del seu moment. Podem constatar la influencia de Caries Riba, pero el sentit líric, el sentit de la poesia simbolista, dels recursos estilístics, l'empremta identificativa, la comunicació inconscient "a deux", deriva de Baudelaire. Deriva del B(au)o-de-l'aire. Un aire que és el talant fresc, transcendent i cromàtic del llenguatge, del paisatge de l'Altre, on l'estetica i el rastre líric i simbólic de les "flors" interiors no es marceix mai.
ESTANCES A LA SOLEDAT, EL DOL I LA MARE
La tria d'aquestes "estances" no és fortuïta. Respon a un moment precís de la vida del poeta, on, com veurem, s'hi reflecteix l'enyoranc;a de la mare, dels temps d'infant, alhora que són el pont que uneix, per mitjà de la poesia, aquest passat i el futur on poetitzar podria trobar una equivalencia a elaborar aquest encontre amb l'Altre i amb el subjecte. Un temps zero (après coup) del sentit, amb un cert desig que apareix com a simple efecte de la divisió que promou el llenguatge.
Les "Estances a la soledat" són com un moment incipient de l'obra poética d'en Màrius, on l'Altre pren la falta i la figura d'un fracassat gaudi parental. Un temps on només existeix apres-coup, ja que el poeta, amb la seva obra, crea, com el neurótic, un testimoni (imaginari) de com la castració ha donat cos a l'Altre, i ha determinat el ser del subjecte, de tal manera que en cada poeta, com en cada neurótic, hi podem trobar les modalitats particulars del fracàs d'aquest gaudi parental.
En la primera "estança" llegim:
Visc solítarí. En la meva vida
ni desencís ni fe.
La meva llei us fóra mal compresa
-ni jo mateíx la sé! Només sé
que en el meu cos es cova l'embranzída
amb que algun día m 'allíberaré
de la vostra joíosa mesquínesa.
Abans féiem esment a la poesia simbolista, de quin simbolisme parlem en poesia? Dels somnis, és ciar, deis records que, com diu Gimferrer, són vistos pel poeta com a intuicions d'un enllà inefable. Parlem d'aquest món fràgil, vaporós, nostàlgic, verge; parlem de l'inconscient. I en aquest marc diu el poeta:
Tením set d'exístír més enllà de les formes
on ens han clos el temps í la realítat ...
Aquest és l'inici del poema 56 del "Llibre quart" de poesies d'en Màrius. Un preàmbul que ens serveix per esmentar l'enyorança pel passat feliç que no tornara. Tot en un moment d'ïllament en el sanatori antituberculós de Puig d'Olena. Tot en la soledat forçada per condicionaments de la malaltia i la guerra que motivà l'exili de la seva família. Tot en la solitud més contundent on el refugi de les experiéncies passades i presents ve a provocar una anàlisi gràvida del desig, del dolor i l'esperança, marcs de la seva solitud subjectiva, estructural, que fogeja sempre el desig de l'Altre, mantenint un idil·li d'apropament i allunyament, on el nexe és la poesia.
Una altra "estança" s'anticipava a aquesta solitud enyoradissa del sanatori:
Soledat creadora
fermenta dins de mi
tot aquest somni múltiple que arbora
la meva nit amb claror de matí!
............................................................
............................................................
L 'ocell, el xaragall, el núvol, l'erm,
la flaire densa
són en la meva soledat clement,
ciares imatges d'una vida immensa
que mai és tan meva com el moment
en que el meu cor, que no les veu, les pensa.
(Segueix II)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada